2648
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Ucranià |nomnatiu= українська мова / Ukrajinsĭka Mova |pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ |atresdenominacions= |estats= [[Ucràn...».
{{llengua|
|nom= Ucranià
|nomnatiu= українська мова / Ukrajinsĭka Mova
|pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ
|atresdenominacions=
|estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rúsia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hungria]], [[Rumania]], [[Bielorrúsia]], [[Sèrbia]] i [[Kasajistà]]
|parlants= 41 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 26ª
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües eslaves|Eslava]]
Oriental
'''Ucranià'''
|nació= [[Ucrània]], [[Transnístria]] ([[Moldàvia]])
|fontcolor=
|regulat= Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània
|iso1= uk
|iso2= ukr
|iso3= ukr
|sil=
|mapa=
}}
El '''ucranià''' украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les tres qeu formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma Bielorrus|bielorrus]]. El ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notbales diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del [[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, el ucranià parlat s'asembla més al vocabulari [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuixen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".
El idioma ucranià està actualment mergit de un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquant amillons d'ucranians en tot lo món, incloint 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que prevaleix. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable desde el pasat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions desde les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recurrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la lengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus prevalix inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi ausent.
Pot esperar.se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la poblacio rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre pac a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliteraria del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supresió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat.
== Alfabet ==
{| border=0 cellpadding=6 summary="33 letters of the Ukrainian Łatynka"
|- style="text-align:center; "
| '''A a''' || '''Б б''' ||''' В в''' || '''Г г '''|| '''Ґ ґ''' || '''Д д''' || '''Е е''' || '''Є є''' || '''Ж ж''' || '''З з''' || '''И и'''
|- style="text-align:center; "
| ''A a'' || ''B b'' || ''V v'' || ''J j'' || ''G g'' || ''D d'' || ''E e'' || ''Ye'' || ''Zh'' || ''Z z'' || ''Ɨ ɨ''
|- style="text-align:center; "
| '''I i''' || '''Ї ї''' || '''Й й''' || '''К к''' || '''Л л''' ||''' М м''' || '''Н н''' || '''О о''' || '''П п''' || '''P p''' || '''С с'''
|- style="text-align:center; "
| ''I i'' || ''Yi'' || ''Ll ll'' ||'' K k'' || ''L l'' || ''M m'' || ''N n'' || ''O o'' || ''P p'' || ''R r'' || ''S s''
|- style="text-align:center; "
| '''Т т''' || '''У у''' || '''Ф ф''' || '''Х х''' || '''Ц ц''' || '''Ч ч''' || '''Ш ш''' || '''Щ щ''' || '''Ь ь'''|| '''Ю ю''' || '''Я я'''
|- style="text-align:center; "
| ''T t'' || ''U u'' || ''F f'' || ''J j'' || ''Ts'' || ''Ch ''||'' Sh'' ||'' Shch'' || ''signo''
''blando ''
|| ''Yu'' || ''Ya'' ||
|}
== Grups de variants ==
[[Image:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de las variantes y subgrupos del ucraniano ([[2005]]).
{{legend|#5987FF|Grupo Septentrional}}{{legend|#FFD326|Grupo Sudoriental}}{{legend|#FF4E44|Grupo Sudoccidental}}
]]
* '''Grup septentrional'''
** '''Polesi'''
*** '''Polesi occidental'''
*** '''Polesi central'''
*** '''Polesi oriental'''
* '''Grup sudoriental'''
** '''Dniéper (poltau)'''
** '''Slobozhà'''
** '''Estepa'''
* '''Grup sudoccidental'''
** '''Volini'''
** '''Nadsià'''
** '''Galitzià (o del Dniéster superior)'''
** '''Lemko'''
** '''Boiko'''
** '''Transcarpàtic'''
*** '''Dolinià'''
** '''Hutsul'''
** '''Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)'''
** '''Podoli'''
== Veja's també ==
*[[Ucrània]]
*[[Llengües eslaves]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Llingüística]]
|nom= Ucranià
|nomnatiu= українська мова / Ukrajinsĭka Mova
|pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ
|atresdenominacions=
|estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rúsia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hungria]], [[Rumania]], [[Bielorrúsia]], [[Sèrbia]] i [[Kasajistà]]
|parlants= 41 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 26ª
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües eslaves|Eslava]]
Oriental
'''Ucranià'''
|nació= [[Ucrània]], [[Transnístria]] ([[Moldàvia]])
|fontcolor=
|regulat= Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània
|iso1= uk
|iso2= ukr
|iso3= ukr
|sil=
|mapa=
}}
El '''ucranià''' украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les tres qeu formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma Bielorrus|bielorrus]]. El ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notbales diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del [[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, el ucranià parlat s'asembla més al vocabulari [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuixen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".
El idioma ucranià està actualment mergit de un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquant amillons d'ucranians en tot lo món, incloint 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que prevaleix. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable desde el pasat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions desde les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recurrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la lengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus prevalix inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi ausent.
Pot esperar.se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la poblacio rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre pac a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliteraria del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supresió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat.
== Alfabet ==
{| border=0 cellpadding=6 summary="33 letters of the Ukrainian Łatynka"
|- style="text-align:center; "
| '''A a''' || '''Б б''' ||''' В в''' || '''Г г '''|| '''Ґ ґ''' || '''Д д''' || '''Е е''' || '''Є є''' || '''Ж ж''' || '''З з''' || '''И и'''
|- style="text-align:center; "
| ''A a'' || ''B b'' || ''V v'' || ''J j'' || ''G g'' || ''D d'' || ''E e'' || ''Ye'' || ''Zh'' || ''Z z'' || ''Ɨ ɨ''
|- style="text-align:center; "
| '''I i''' || '''Ї ї''' || '''Й й''' || '''К к''' || '''Л л''' ||''' М м''' || '''Н н''' || '''О о''' || '''П п''' || '''P p''' || '''С с'''
|- style="text-align:center; "
| ''I i'' || ''Yi'' || ''Ll ll'' ||'' K k'' || ''L l'' || ''M m'' || ''N n'' || ''O o'' || ''P p'' || ''R r'' || ''S s''
|- style="text-align:center; "
| '''Т т''' || '''У у''' || '''Ф ф''' || '''Х х''' || '''Ц ц''' || '''Ч ч''' || '''Ш ш''' || '''Щ щ''' || '''Ь ь'''|| '''Ю ю''' || '''Я я'''
|- style="text-align:center; "
| ''T t'' || ''U u'' || ''F f'' || ''J j'' || ''Ts'' || ''Ch ''||'' Sh'' ||'' Shch'' || ''signo''
''blando ''
|| ''Yu'' || ''Ya'' ||
|}
== Grups de variants ==
[[Image:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de las variantes y subgrupos del ucraniano ([[2005]]).
{{legend|#5987FF|Grupo Septentrional}}{{legend|#FFD326|Grupo Sudoriental}}{{legend|#FF4E44|Grupo Sudoccidental}}
]]
* '''Grup septentrional'''
** '''Polesi'''
*** '''Polesi occidental'''
*** '''Polesi central'''
*** '''Polesi oriental'''
* '''Grup sudoriental'''
** '''Dniéper (poltau)'''
** '''Slobozhà'''
** '''Estepa'''
* '''Grup sudoccidental'''
** '''Volini'''
** '''Nadsià'''
** '''Galitzià (o del Dniéster superior)'''
** '''Lemko'''
** '''Boiko'''
** '''Transcarpàtic'''
*** '''Dolinià'''
** '''Hutsul'''
** '''Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)'''
** '''Podoli'''
== Veja's també ==
*[[Ucrània]]
*[[Llengües eslaves]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Llingüística]]