Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Formoso'''. ([[Ostia]], (¿?) – [[Roma]], [[4 d'abril]] de [[896]]). [[Papa]] de la [[Iglésia catòlica]] des de l'any [[891]] fin a l'any 896. | + | '''Formoso'''. ([[Ostia]], (¿?) – [[Roma]], [[4 d'abril]] de [[896]]). [[Papa]] de l'[[Iglésia catòlica]] des de l'any [[891]] fin a l'any 896. |
| | | |
| Consagrat bisbe de [[Porto]] en [[864]] pel Papa [[Nicolás I]] actuà com llegat pontifici en [[Bulgaria]] ([[866]]) ya que el príncip d'aquell país solicità al Papa que l'enviara com arquebisbe, pero Nicolás I cridà a Formoso de Bulgaria, enviant-lo a [[Constantinopla]] en motiu del cisma. Com fon legat en [[França]] ([[869]] i [[872]]) a on fon l'encarregat de convéncer a [[Carlos II el Calp]] de que acceptara la corona imperial. | | Consagrat bisbe de [[Porto]] en [[864]] pel Papa [[Nicolás I]] actuà com llegat pontifici en [[Bulgaria]] ([[866]]) ya que el príncip d'aquell país solicità al Papa que l'enviara com arquebisbe, pero Nicolás I cridà a Formoso de Bulgaria, enviant-lo a [[Constantinopla]] en motiu del cisma. Com fon legat en [[França]] ([[869]] i [[872]]) a on fon l'encarregat de convéncer a [[Carlos II el Calp]] de que acceptara la corona imperial. |
| | | |
− | En l'any [[877]], despuix d'apoyar coronar rei d'Itàlia a [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]], s'enfrontà al entonces Papa [[Juan VIII]] que apoyava a [[Carlos II el Calp]], lo que li serví de ser expulsat de sa diòcesis y l'excomunió. Excomunió que seria alçà, en [[883]], al accedir al papat [[Marino I]], sent restituït en sa seu de Porto, dignitat que ocupava al ser elegit Papa. | + | En l'any [[877]], despuix d'apoyar coronar rei d'Itàlia a [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]], s'enfrontà al entonces Papa [[Juan VIII]] que apoyava a [[Carlos II el Calp]], lo que li serví de ser expulsat de la seua diòcesis i l'excomunió. Excomunió que seria alçà, en [[883]], al accedir al papat [[Marino I]], sent restituït en la seua seu de Porto, dignitat que ocupava al ser elegit Papa. |
| | | |
− | És possible que '''Formoso''' haguera criticat en algun sentit l'actitut política de [[Juan VIII]]. Lo cert és que l'amistat de Formoso en atres elements llevantiscos de Roma fon causa de sa ruina. Els partidaris de la facció [[teutènica]], entre els cuals nostre bisbe era dels més conspicus, crearen grans disturbis i foren condenats. Formoso fogí de Roma, aumentant en això les sospites que d'ell se tenien. Fon acusat inclus d'haver codiciat el soli apostòlic, i [[Juan VIII]] llançà l'excomunió contra l'adversari a sa politica francesa i le deponguè. Contra Formoso se multiplicaren les acusacions, pero no falta historiador que vega en este procés polític molts punts oscurs i procura la defensa de Formoso. | + | És possible que '''Formoso''' haguera criticat en algun sentit l'actitut política de [[Juan VIII]]. Lo cert és que l'amistat de Formoso en atres elements llevantiscos de Roma fon causa de la seua ruina. Els partidaris de la facció [[teutènica]], entre els cuals nostre bisbe era dels més conspicus, crearen grans disturbis i foren condenats. Formoso fogí de Roma, aumentant en això les sospites que d'ell se tenien. Fon acusat inclus d'haver codiciat el soli apostòlic, i [[Juan VIII]] llançà l'excomunió contra l'adversari a la seua politica francesa i le deponguè. Contra Formoso se multiplicaren les acusacions, pero no falta historiador que vega en este procés polític molts punts oscurs i procura la defensa de Formoso. |
| | | |
− | Durant son pontificat, el [[30 d'abril]] de [[892]], presionat pel emperador [[Guido de Spoleto]], se va vore forçat a coronar com emperador i successor al fill d'este, [[Lamberto de Spoleto]]. | + | Durant el seu pontificat, el [[30 d'abril]] de [[892]], presionat pel emperador [[Guido de Spoleto]], se va vore forçat a coronar com emperador i successor al fill d'este, [[Lamberto de Spoleto]]. |
| | | |
− | A la mort de Guido en [[894]], Lamberto se convertix en el nou emperador sent coronat en [[Ravena]] al temps que '''Formoso''' comença a acostar-se al rei alemà [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]] a qui convenç per a que avançe sobre [[Roma]] y allibere el regne d'[[Itàlia]] de la família Spoleto. | + | A la mort de Guido en [[894]], Lamberto se convertix en el nou emperador sent coronat en [[Ravena]] al temps que '''Formoso''' comença a acostar-se al rei alemà [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]] a qui convenç per a que avançe sobre [[Roma]] i allibere el regne d'[[Itàlia]] de la família Spoleto. |
| | | |
− | [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]] atravessa els Alps y assalta Roma en febrer de [[896]], expulsa a Lamberto y és nomenat nou emperador per Formoso en l'atri de la [[Basílica de San Pedro]]. | + | [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]] atravessa els Alps i assalta Roma en febrer de [[896]], expulsa a Lamberto i és nomenat nou emperador per Formoso en l'atri de la [[Basílica de San Pedro]]. |
| Poc despuix, el 4 d'abril de [[896]], el papa [[Formoso]] mor. | | Poc despuix, el 4 d'abril de [[896]], el papa [[Formoso]] mor. |
| | | |
− | El biògraf Nicolàs I lo diu com "''bisbe de gran santitat i exemplars costums''"; fins el malaïdor escritor Liuprando de Cremona elogia sa pietat i sa ciència de les coses divines, i lo mateix fan atres cronistes. | + | El biògraf Nicolàs I lo diu com "''bisbe de gran santitat i exemplars costums''"; fins el malaïdor escritor Liuprando de Cremona elogia sa pietat i la seua ciència de les coses divines, i lo mateix fan atres cronistes. |
| | | |
− | '''Formoso''' també se preocupà de l'embelliment de la [[Basílica de San Pere]] en alguns mosaics que duraren fins la demolició que manà fer [[Paulo V]] de la part inferior d'aquell edifici. Durant el seu pontificat manà també executar en una chicoteta iglésia pròxima al temple de Claudi una pintura que representava a Crist entre els sants Pedro i Pablo, Lorenzo e Hipòlit, als peus dels cuals se veia, en un costat un príncep barbar, i en l'atre a '''Formoso'''. Aquell presonage probablement representava a Bogoris, rei de [[Bulgària]], i era un recort de la misió feta pel papa en aquelles regions. En la pintura decoberta en [[1869]], hui desapareguda, ya no se podia distinguir la figura, pero sí el nom de '''Formoso'''. | + | '''Formoso''' també se preocupà de l'embelliment de la [[Basílica de San Pere]] en alguns mosaics que duraren fins la demolició que manà fer [[Paulo V]] de la part inferior d'aquell edifici. Durant el seu pontificat manà també executar en una chicoteta iglésia pròxima al temple de Claudi una pintura que representava a Crist entre els sants Pedro i Pablo, Lorenzo e Hipòlit, als peus dels cuals se veia, en un costat un príncep barbar, i en l'atre a '''Formoso'''. Aquell presonage probablement representava a Bogoris, rei de [[Bulgària]], i era un recort de la misió feta pel papa en aquelles regions. En la pintura decoberta en l'any [[1869]], hui desapareguda, ya no se podia distinguir la figura, pero sí el nom de '''Formoso'''. |
| | | |
| == El sínodo del cadàver== | | == El sínodo del cadàver== |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| [[Image:Jean Paul Laurens Le Pape Formose et Etienne VII 1870.jpg|thumb|right|250px|''El Papa Formoso i Esteban VI'' de [[Jean-Paul Laurens]]]] | | [[Image:Jean Paul Laurens Le Pape Formose et Etienne VII 1870.jpg|thumb|right|250px|''El Papa Formoso i Esteban VI'' de [[Jean-Paul Laurens]]]] |
| | | |
− | El mateix any de la mort de '''Formos'''o, puja al tró pontifici [[Esteban VI]] en el apoyo de Lamberto de Spoleto, qui ha tornat a pendre el control de [[Roma]] despuix de caure malalt Arnulfo i vore's obligat a abandonar [[Itàlia]]. Lamberto, junt a sa mare [[Agiltrude]], impulsa la realisació d'un juï contra el Papa que no apoyà a la família Spoleto en les seues reivindicacions polítiques durant son papat. | + | El mateix any de la mort de Formoso, puja al tró pontifici [[Esteban VI]] en el apoyo de Lamberto de Spoleto, qui ha tornat a pendre el control de [[Roma]] despuix de caure malalt Arnulfo i vore's obligat a abandonar [[Itàlia]]. Lamberto, junt a sa mare [[Agiltrude]], impulsa la realisació d'un juï contra el Papa que no apoyà a la família Spoleto en les seues reivindicacions polítiques durant el seu papat. |
| | | |
− | [[Esteban VI]] mana, nou mesos despuix de la mort de '''Formoso''', exhumar el seu cadàver i sometre-lo a juï en un concili que reuní a tal fí i que ha passat a l'història com el “Concili cadavèric”, “Sínodo del terror” o "Sínodo del cadàver". | + | [[Esteban VI]] mana, nou mesos despuix de la mort de Formoso, exhumar el seu cadàver i sometre-lo a juï en un concili que reuní a tal fí i que ha passat a l'història com el “Concili cadavèric”, “Sínodo del terror” o "Sínodo del cadàver". |
| | | |
− | En dit concili, celebrat baix la presidència d'[[Esteban VI]] en la [[Basílica Constantiniana]] se procedí a revestir el cadàver de '''Formoso''' dels ornaments papals i se li sentà en un tró per a que ascoltara les acusacions. La principal de les cuals fon que sent bisbe d'una diòcesis, la de Porto, l'havia deixat per a ocupar com papa la diòcesis de [[Roma]]. | + | En dit concili, celebrat baix la presidència d'[[Esteban VI]] en la [[Basílica Constantiniana]] se procedí a revestir el cadàver de Formoso dels ornaments papals i se li sentà en un tró per a que ascoltara les acusacions. La principal de les cuals fon que sent bisbe d'una diòcesis, la de Porto, l'havia deixat per a ocupar com papa la diòcesis de [[Roma]]. |
| | | |
− | Trobat culpable se declarà invàlida sa elecció com Papa i s'anularen tots els actes y ordenacions de son papat. A continuació se despojà el cadàver de les seues vestidures, se li arrancaren de la mà els tres dits en els que impartia les bendicions papals i fon arrojat al riu [[Tíber]]. A '''Formoso''' se li acusà perque mentres el juge que residia la sentència, que era el Papa Esteban, gritava iracunt i llançava insults contra el fètit cadàver, este no fea res per a defendre's sino que sabiamene se quedava callat escoltant la seua sentència. | + | Trobat culpable se declarà invàlida la seua elecció com a Papa i s'anularen tots els actes y ordenacions del seu papat. A continuació se despojà el cadàver de les seues vestidures, se li arrancaren de la mà els tres dits en els que impartia les bendicions papals i fon arrojat al riu [[Tíber]]. A Formoso se li acusà perque mentres el juge que residia la sentència, que era el Papa Esteban, gritava iracunt i llançava insults contra el fètit cadàver, este no fea res per a defendre's sino que sabiament se quedava callat escoltant la seua sentència. |
| | | |
− | Els restos de '''Formoso''' no se recuperàren fins el pontificat de [[Teodoro II]] (el cual a soles durà 20 dies, encà que la rehabilitació de '''Formoso''' s'havia iniciat en el Papa [[Romano (papa)|Romà]]) qui els restituí a la [[Basílica de San Pere]]. El Papa [[Juan IX]] convocà dos concilis, ú en [[Ravena]] i atre en [[Roma]], en els cuals se promulga que tota prova futura sobre una persona morta fóra prohibida. El Papa [[Sergio III|Sergi III]] al accedir al tró en el [[904]] anula tant els concilis convocats per [[Juan IX]] i [[Teodoro II]]. En [[1464]] el cardenal Pietro Barbo despuix de ser elegit Papa és disuadit de portar el nom de Formoso II per a portar el de [[Pablo II]]. | + | Els restos de Formoso no se recuperàren fins el pontificat de [[Teodoro II]] (el cual a soles durà 20 dies, encara que la rehabilitació de Formoso s'havia iniciat en el Papa [[Romano (papa)|Romà]]) qui els restituí a la [[Basílica de San Pere]]. El Papa [[Juan IX]] convocà dos concilis, ú en [[Ravena]] i atre en [[Roma]], en els cuals se promulga que tota prova futura sobre una persona morta fóra prohibida. El Papa [[Sergio III|Sergi III]] al accedir al tró en l'any [[904]] anulà tant els concilis convocats per [[Juan IX]] i [[Teodoro II]]. En l'any [[1464]] el cardenal Pietro Barbo despuix de ser elegit Papa és disuadit de portar el nom de Formoso II per a portar el de [[Pablo II]]. |
| | | |
| | | |