2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
*''Gambliense'': Existix un llògic dubte sobre si considerar-ho el tercer o el quart pluvial africà (depenent de la categoria que se li done al Kanjeriense). En qualsevol cas, sol asociar-se a la última glaciació, el Würm centreurfopeu. Fon identificat per primera vegada en els sediments de la cova de Gamble, en la localitat de Elmenteita (Kènia), a on Louis Leakey lo asocià en el Stillbayense.
*''Gambliense'': Existix un llògic dubte sobre si considerar-ho el tercer o el quart pluvial africà (depenent de la categoria que se li done al Kanjeriense). En qualsevol cas, sol asociar-se a la última glaciació, el Würm centreurfopeu. Fon identificat per primera vegada en els sediments de la cova de Gamble, en la localitat de Elmenteita (Kènia), a on Louis Leakey lo asocià en el Stillbayense.
**''Makaliense'': este episode no és un pluvial, sino una fase húmeda atestiguada en els sediments del riu Makalia (Kènia). Succeïx encara periodo àrit conegut com Postgambliense i abdós pareixen ser contomporàneus del postglaciar europeu. Aparentment, el Makaliense s'asòcia estretament al desenroll de la cultura Wilton en el sur del continent.
=== Nort d'Àfrica ===
El [[Àfrica Mediterrànea]] té durant l'Edat de Pedra, una periodisació esencialment paralela a la Europea, al manco dasta el [[Neolític]], pero després, la influència de la civilisació egípcia i l¡arribada de colonisadors [[fenicis]] acelera el ritme evolutiu respecte a Europa.
=== El Paleolític ===
Les cultures més antigues poden inscriure's en el ''Olduvayense'', localisat en yaiximents com ''Sidi Abderramà'' en [[Casablanca (Marroc)|Casablanca]] ([[Marroc]]), estudiant per el profesor '''Pierre Biberson'' i datat en prop del ''milló d'anys'', el qual ha pogut establir una transició gradual desde una cultura en la que predominen els cants tallats, hasta atra en la qeu el bifaç és el ''fòsil director''. Les indústries de ''Sidi Abderramà'' podrien vincular-se al tipo humà trobat per '''Camille Arambourg'' en [[Ternifine]] ([[Argèlia]]), el dit ''Atlanthropus mauritanicus'' (en realitat una varietat de [[Homo heidelbergensis]].
=== Àfrica subsahariana ===
La geografia del Àfrica central i meridional resulta prou homogèna comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta de una de les zones geològicament més antigues del planeta i la erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar les altiplanicies i depresions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la hoya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namibia i Zambia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen pac al est en asociació en la gran falla coenguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de longitut, ya que naix al sur de Mozambique i arriba al Mar Roig, des d'a on continua en Àsia, hasda la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.
Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es posible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals al llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, posiblement, propicià la aparició i evolució dels homínits. Al pareixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs de Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven per els abres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer qeu les selves permaneixqueren en el oest, pero provocà una desecació del est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípedos, que posiblement, pertanyeren a l'espècie Ardipithecus, que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.
No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraran ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al rspecte: per lo que a este punt es referix considerarem que són els membres del gènere Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es a dir, ans de necesitar-les, snese improvisar, sino prevenint el seu posible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i la ''Edat de Pedra'' que, per a el Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació angosaxona:
=== Temprana "Edat de Pedra" ===
Lliteralment vol dir Edat de Pedra temprana, es referix al periodo comprés desde la aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, dasta fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de la [[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants avanços culturals, que els que apenes coneguem els referents a uns pocs vestigis conservats de pdra i os. Per a entendre'ls millor sol dividr-se'n en dos grans etapes.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]