120 197
edicions
Canvis
mLlínea 48:
Llínea 48: − + − + − + − L'any [[1790]], el [[Congrés d'Estats Units]] va promulgar la primera ''Copyright Act'' (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de ''copyright'' i protegint-lo per un [[terme]] de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Si no existia renovació, la seua obra passava al [[domini públic]]. + − + − L'any [[1790]], les obres protegides per la ''Copyright Act'' de [[Estats Units]] eren només els "[[mapa|mapes]], cartes de navegació i [[llibre]]s" (no cobria les obres [[música|musicals]] o de [[arquitectura]]). Este ''copyright'' otorgava a l'autor el dret exclusiu a "publicar" les obres, pel que només es violava tal dret si [[imprenta|reimprimia]] l'obra sense el permís del seu titular. Ademés, este dret no s'estenia a les "obres derivades" (era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), pel que no impedia les traduccions o adaptacions d'este text. En els anys, el titular del ''copyright'' va obtindre el dret exclusiu a controlar qualsevol "publicació" de la seua obra. Els seus drets es van estendre, de l'obra en particular, a qualsevol "obra derivada" que poguera sorgir sobre la base de la "obra original". Aixina mateix, el [[Congrés d'Estats Units]] va incrementar en [[1831]] el [[terme]] inicial del ''copyright'' de 14 a 28 anys (o siga, es va arribar a un màxim de 42 anys de protecció) i en [[1909]] va estendre el terme de renovació de 14 a 28 anys (obtenint-se un màxim de 56 anys de protecció). I, a partir dels anys [[Anys 1950|50]], va començar a estendre els térmens existents en forma habitual ([[1962]], [[1976]] i [[1998]]).+
→Antecedents històrics
== Antecedents històrics ==
== Antecedents històrics ==
Encara que en la [[Edat Antiga|antiguetat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de la [[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sino com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naiximent del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]].
Encara que en l'[[Edat Antiga|antiguetat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de l'[[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sino com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naiximent del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]].
En la [[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglés en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de l'història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data.
En l'[[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglés en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de l'història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data.
No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] només va nàixer en [[1774]], despuix del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Aixina la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.
No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] només va nàixer en l'any [[1774]], despuix del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Aixina la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.
En l'any [[1790]], el [[Congrés d'Estats Units]] va promulgar la primera ''Copyright Act'' (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de ''copyright'' i protegint-lo per un [[terme]] de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Si no existia renovació, la seua obra passava al [[domini públic]].
Mentres, en [[Estats Units]], el ''copyright'' es va convertir en un [[dret de propietat]] comerciable, en [[França]] i [[Alemanya]] es va desenrollar el ''dret d'autor'', baix l'idea d'expressió única de l'autor. En esta llínea, el filòsof alemà [[Kant]] dia que "una obra d'[[art]] no pot separar-se del seu autor".
Mentres, en [[Estats Units]], el ''copyright'' es va convertir en un [[dret de propietat]] comerciable, en [[França]] i [[Alemanya]] es va desenrollar el ''dret d'autor'', baix l'idea d'expressió única de l'autor. En esta llínea, el filòsof alemà [[Kant]] dia que "una obra d'[[art]] no pot separar-se del seu autor".
En [[França]] el [[1777]], [[Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais|Beaumarchais]] (autor la [[comèdia]] [[El Barber de Sevilla]]) al costat d'atres [[dramaturc]]s, va fundar la primera organisació per a promoure el reconeiximent dels drets dels autors. Pero va caldre esperar al final de la [[Revolució Francesa]] per a que l'[[Assamblea Nacional]] aprovara la primera ''Loi du droit d'auteur'' (Llei de dret d'autor) en [[1791]].
En [[França]] en l'any [[1777]], [[Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais|Beaumarchais]] (autor la [[comèdia]] [[El Barber de Sevilla]]) al costat d'atres [[dramaturc]]s, va fundar la primera organisació per a promoure el reconeiximent dels drets dels autors. Pero va caldre esperar al final de la [[Revolució Francesa]] per a que l'[[Assamblea Nacional]] aprovara la primera ''Loi du droit d'auteur'' (Llei de dret d'autor) en [[1791]].
=== Evolució del copyright ===
=== Evolució del copyright ===
En l'any [[1790]], les obres protegides per la ''Copyright Act'' de [[Estats Units]] eren només els "[[mapa|mapes]], cartes de navegació i [[llibre]]s" (no cobria les obres [[música|musicals]] o de [[arquitectura]]). Este ''copyright'' otorgava a l'autor el dret exclusiu a "publicar" les obres, pel que només es violava tal dret si [[imprenta|reimprimia]] l'obra sense el permís del seu titular. Ademés, este dret no s'estenia a les "obres derivades" (era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), pel que no impedia les traduccions o adaptacions d'este text. En els anys, el titular del ''copyright'' va obtindre el dret exclusiu a controlar qualsevol "publicació" de la seua obra. Els seus drets es van estendre, de l'obra en particular, a qualsevol "obra derivada" que poguera sorgir sobre la base de la "obra original". Aixina mateix, el [[Congrés d'Estats Units]] va incrementar en [[1831]] el [[terme]] inicial del ''copyright'' de 14 a 28 anys (o siga, es va arribar a un màxim de 42 anys de protecció) i en [[1909]] va estendre el terme de renovació de 14 a 28 anys (obtenint-se un màxim de 56 anys de protecció). I, a partir dels anys [[Anys 1950|50]], va començar a estendre els térmens existents en forma habitual ([[1962]], [[1976]] i [[1998]]).
== Actualisacions ==
== Actualisacions ==