Canvis

'''Jeroni Amiguet i Breçó''' ([[Tortosa]], [[sigle XV]] - [[Barcelona]] ¿?, [[1521]]). Fon un mege, gramàtic i humaniste català que vixqué un temps en terres valencianes. Fon professor de gramàtica en [[Oliva]], [[Gandia]], [[Valéncia]], [[Lleida]] i [[Tortosa]]. Fon l'autor de diversos tractats docents.  

'''Jeroni Amiguet i Breçó''' ([[Tortosa]], [[sigle XV]] - [[Barcelona]] ¿?, [[1521]]). Fon un mege, gramàtic i humaniste [[Catalunya|català]] que vixqué un temps en terres valencianes. Fon professor de gramàtica en [[Oliva]], [[Gandia]], [[Valéncia]], [[Lleida]] i [[Tortosa]]. Fon l'autor de diversos tractats docents.  

== Biografia ==

== Biografia ==

Jeroni Amiguet era fill del notari Mateu Amiguet i de Joana Breçó. Naixqué en Tortosa en la segona mitat del sigle XV. Els Amiguet eren una família d'ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fon canonge de Corbera i més tart, oïdor de la Generalitat i un atre, Antoni, fon mege.  

Jeroni Amiguet era fill del notari Mateu Amiguet i de Joana Breçó. Naixqué en Tortosa en la segona mitat del [[sigle XV]]. Els Amiguet eren una família d'ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fon canonge de [[Corbera]] i més tart, oïdor de la Generalitat i un atre, Antoni, fon mege.  

Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, l'any [[1501]].

Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, en l'any [[1501]].

Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen l'any [[1491]] en la ciutat de Tortosa. L'any [[1502]] està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de Valéncia. Jeroni informa al rei [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] en el pròlec d'un obra (1514) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en Lleida i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valencia, Oliva i Gandia (1502-1504) i tornà a Tortosa l'any 1505. L'any 1537, tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre el filòsof i humaniste valencià [[Lluís Vives]] i Jeroni Amiguet.

Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen en l'any [[1491]] en la ciutat de Tortosa. En l'any [[1502]] està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de [[Valéncia]]. Jeroni informa al rei [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] en el pròlec d'un obra (1514) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en [[Lleida]] i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valéncia, [[Oliva]] i [[Gandia]] ([[1502]]-[[1504]]) i tornà a Tortosa en l'any [[1505]]. En l'any [[1537]], tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre el filòsof i humaniste valencià [[Lluís Vives]] i Jeroni Amiguet.

La carrera valenciana de Jeroni està marcada per la publicació de l'obra ''Sinonima Variationum Sententiarum'' (Valéncia, 1502), una traducció i adaptació de l'obra en llatí de Stephanus Fliscus, un manuscrit de l'any 1463, publicada en francés, alemany, holandés i castellà, esta última per Lucas de Torre en 1490 i més tart per Nebrija en 1495, una obra bàsicament acadèmica. Jeroni Amiguet, la traduix al valencià.

La carrera valenciana de Jeroni està marcada per la publicació de l'obra ''Sinonima Variationum Sententiarum'' (Valéncia, 1502), una traducció i adaptació de l'obra en llatí de Stephanus Fliscus, un manuscrit de l'any [[1463]], publicada en [[francés]], [[alemà]], [[holandés]] i [[castellà]], esta última per Lucas de Torre en [[1490]] i més tart per Nebrija en [[1495]], una obra bàsicament acadèmica. Jeroni Amiguet, la traduix al valencià.

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|... ex italico sermone in valentinum...}}

{{Cita|... ex italico sermone in valentinum...}}

El ''Sinonima Variationum Sententiarum'' és un repertori de mil frases en italià i en llatí, en el que Amiguet traduix la versió italiana al valencià, publicat en Valéncia per l'editor Cristòfol Coffman en 1502.  

El ''Sinonima Variationum Sententiarum'' és un repertori de mil frases en [[italià]] i en [[llatí]], en el que Amiguet traduix la versió italiana al valencià, publicat en Valéncia per l'editor Cristòfol Coffman en 1502.  

== Referències ==

== Referències ==