Canvis

'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en [[1458]].  

'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en [[1458]].  

Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Reina Maria de Castella|Maria de Castella, la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.  

Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Reina Maria de Castella|Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.  

Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].  

Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].