Canvis

== El personage ==  

== El personage ==  

Un acte en la vida es suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu es la creació d’un llibre, segons [[Cervantes]] 'el millor del mon' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’historia com estrela d'extraordinaria magnitut.

Un acte en la vida es suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu es la creació d’un llibre, segons [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] 'el millor del mon' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’historia com estrela d'extraordinaria magnitut.

Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en l’any [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’[[Ausias March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutada de Valencia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.

Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en l’any [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’[[Ausias March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutada de Valencia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.

Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).

Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).

Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, morint fadri en l’any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martin Joan de Galva]], a peticio de N’Isabel de Llopis, pero ni éste ni l’editor pogueren vore-lo puix muigueren abdós.

Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, morint fadri en l’any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galva]], a peticio de N’Isabel de Llopis, pero ni éste ni l’editor pogueren vore-lo puix muigueren abdós.

Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara no més queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelistica migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].

Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara no més queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelistica migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].