26 285
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Salvador Guinot Vilar''' (Castelló de la Plana, 31 de decembre de 1866 - 1944) fon un polític i escritor valencià. A sovint va...»
'''Salvador Guinot Vilar''' ([[Castelló de la Plana]], 31 de decembre de [[1866]] - [[1944]]) fon un polític i escritor [[Valencians|valencià]]. A sovint va utilisar el pseudònim de '''Joan de Vicenta'''.
== Biografia ==
Salvador Guinot naix en una casa del carrer Major de Castelló de la Plana, prop del portal de l'Om (Olm), fill de Joan i Vicenta, descendents de dos famílies de tradició llauradora. Estudià bachillerat en l'antic Institut del carrer Major, del que posteriorment sería professor de llengua i lliteratura castellanes entre [[1893]] i [[1939]].
Es trasllada a [[Madrit]] per a estudiar Filosofia i Lletres, on és discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo]], qui li va introduir en l'estudi dels clàssics de la lliteratura medieval i de l'antiguetat grega i llatina. Esta formació li porta a l'estudi dels clàssics medievals valencians.
Es casà en Joaquima Vicent Fabregat i del seu matrimoni no naix cap fill.
== Obra lliterària ==
En Madrit escriu els seus primers relats breus: ''Els Reis se'n van'' i ''Guardant el melonar'', d'ambient costumiste.
L'any [[1900]] es publica en Valéncia la seua obra més important, ''Capolls mustigats'', una colecció de sis relats breus. Esta obra, a través de [[Josep Ribelles Comín]], fon reeditada en [[1905]] en [[Barcelona]] per l'Editorial l'Avenç baix el títul ''Escenes castellonenques''. La seua obra lliterària es tanca en la narració ''Anyor'' ([[1913]]). A partir d'este moment va publicar només obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels sigles XV i XVI, reeditant el ''Parlament en casa de Berenguer Mercader'' i la ''Tragèdia de Caldesa'', de [[Joan Roís de Corella]] aixina com el ''Vocabulari'' de [[Joan de Resa]].
== Política ==
== Biografia ==
Salvador Guinot naix en una casa del carrer Major de Castelló de la Plana, prop del portal de l'Om (Olm), fill de Joan i Vicenta, descendents de dos famílies de tradició llauradora. Estudià bachillerat en l'antic Institut del carrer Major, del que posteriorment sería professor de llengua i lliteratura castellanes entre [[1893]] i [[1939]].
Es trasllada a [[Madrit]] per a estudiar Filosofia i Lletres, on és discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo]], qui li va introduir en l'estudi dels clàssics de la lliteratura medieval i de l'antiguetat grega i llatina. Esta formació li porta a l'estudi dels clàssics medievals valencians.
Es casà en Joaquima Vicent Fabregat i del seu matrimoni no naix cap fill.
== Obra lliterària ==
En Madrit escriu els seus primers relats breus: ''Els Reis se'n van'' i ''Guardant el melonar'', d'ambient costumiste.
L'any [[1900]] es publica en Valéncia la seua obra més important, ''Capolls mustigats'', una colecció de sis relats breus. Esta obra, a través de [[Josep Ribelles Comín]], fon reeditada en [[1905]] en [[Barcelona]] per l'Editorial l'Avenç baix el títul ''Escenes castellonenques''. La seua obra lliterària es tanca en la narració ''Anyor'' ([[1913]]). A partir d'este moment va publicar només obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels sigles XV i XVI, reeditant el ''Parlament en casa de Berenguer Mercader'' i la ''Tragèdia de Caldesa'', de [[Joan Roís de Corella]] aixina com el ''Vocabulari'' de [[Joan de Resa]].
== Política ==