Canvis

Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

A principis de sigle XX, l'any [[1906]], se celebra en Barcelona, el primer Congrés de Cultura Catalana. L'home encarregat de dur a cap este important event va ser Mossén Alcover, el canonge mallorquí a qui mes tart li varen agrair tota la seua llavor filològica furtant-li la calaixera, on guardava milers de paraules arreplegades per a dur a cap la seua gran obra diccionarial - el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)-, i enviant-lo a les Illes balears, des d'on venia. Els resultats del congrés se tingueren per molt afalagadors; aixina que, arrancant d'esta fita important començà seriament l'idea d'un catalanisme integrador.

A principis de sigle XX, l'any [[1906]], se celebra en Barcelona, el primer Congrés de Cultura Catalana. L'home encarregat de dur a cap este important event va ser Mossén Alcover, el canonge mallorquí a qui mes tart li varen agrair tota la seua llavor filològica furtant-li la calaixera, on guardava milers de paraules arreplegades per a dur a cap la seua gran obra diccionarial - el [[Diccionari català-valencià-balear]] (DCVB), un proyecte iniciat l'any [[1900]] -, i enviant-lo a les Illes balears, des d'on venia. Els resultats del congrés se tingueren per molt afalagadors; aixina que, arrancant d'esta fita important començà seriament l'idea d'un catalanisme integrador.

[[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]], qui se va morir sense acceptar-la, dia: ''...certs revetlers, que sostenen la desbaratada i sublevadora tesi de que el català de Barcelona ha de ser la norma i la llei la cifra del bon català... i tot lo altre ha de ser mirat i dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput i tirador i que no tè per on agafar.''

Mossén Alcover, qui se va morir sense acceptar-la, dia: ''...certs revetlers, que sostenen la desbaratada i sublevadora tesi de que el català de Barcelona ha de ser la norma i la llei la cifra del bon català... i tot lo altre ha de ser mirat i dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput i tirador i que no tè per on agafar.''

L'idea fonamental era convertir a totes les terres de parla romànica de les afores, en catalanes, d'este modo l'unitat buscada per a la composició de la ''Gran Catalunya'', fon la consigna i la meta. El pensament de tots els principals components del moviment com  Rovira i Virgili, Almirall, Víctor Alba i, especialment, el president de la Diputació de Barcelona, [[Prat de la Riba]], no era atre que l'expansió. Prat de la Riba fundaria l´any 1907 l'[[Institut d'Estudis Catalans]], una institució catalana privada que s'encarregaria de tots els assunts de la llengua catalana.

L'idea fonamental era convertir a totes les terres de parla romànica de les afores, en catalanes, d'este modo l'unitat buscada per a la composició de la ''Gran Catalunya'', fon la consigna i la meta. El pensament de tots els principals components del moviment com  Rovira i Virgili, Almirall, Víctor Alba i, especialment, el president de la Diputació de Barcelona, [[Prat de la Riba]], no era atre que l'expansió. Prat de la Riba fundaria l´any 1907 l'[[Institut d'Estudis Catalans]], una institució catalana privada que s'encarregaria de tots els assunts de la llengua catalana.