Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Max Aub Mohrenwitz

| nom = Max Aub Mohrenwitz

| image =  

| image =[[File:Max Aub Mohrenwitz al mural al col·legi Max Aub de València.JPG|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort = [[Ciutat de Mèxic]], [[Mèxic]]

| lloc_mort = [[Ciutat de Mèxic]], [[Mèxic]]

}}

}}

'''Max Aub Mohrenwitz''' ([[París]], 2 de juny de 1903 - [[Ciutat de Mèxic|Mèxic D.F.]], 22 de juliol de [[1972]]). Escritor espanyol d'orige francés. Tota la seua obra l'escriu en [[castellà]], cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.

'''Max Aub Mohrenwitz''' ([[París]], [[2 de juny]] de [[1903]] - [[Ciutat de Mèxic|Mèxic D.F.]], [[22 de juliol]] de [[1972]]). Escritor [[Espanya|espanyol]] d'orige [[França|francés]]. Tota la seua obra l'escriu en [[castellà]], cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.

== Biografia ==  

== Biografia ==  

Sent un chiquet, la seua família -pare alemà i mare francesa- es trasllada a [[Espanya]] per motius de treball i en mig de la [[I Guerra Mundial]] s'establix en [[Valéncia]], on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: ''S'és d'on es fa el bachillerat''.

Sent un chiquet, la seua família -pare [[Alemanya|alemà]] i mare francesa- es trasllada a [[Espanya]] per motius de treball i en mig de la [[I Guerra Mundial]] s'establix en [[Valéncia]], a on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: ''S'és d'on es fa el bachillerat''.

En els anys 20 és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de [[Barcelona]] dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: ''El desconfiado prodigioso'', ''Una botella'', ''El celoso y su enamorada'', ''Espejo de avaricia'' i ''Narciso''.  

En els [[anys 20]] és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de [[Barcelona]] dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: ''El desconfiado prodigioso'', ''Una botella'', ''El celoso y su enamorada'', ''Espejo de avaricia'' i ''Narciso''.  

D'idees socialistes, durant la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] es compromet en la [[República]] i colabora en André Malraux en la película ''Sierra de Teruel (Espoir)''. En acabar la guerra s'exilia a París, pero preparant la seua marcha a Mèxic li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de [[França]] i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor [[John Dos Passos]], despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.

D'idees socialistes, durant la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] es compromet en la [[República]] i colabora en André Malraux en la película ''Sierra de Teruel (Espoir)''. En acabar la guerra s'exilia a [[París]], pero preparant la seua marcha a [[Mèxic]] li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de [[França]] i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor [[John Dos Passos]], despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.

Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris ''Nacional'' i ''Excelsior'', i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En [[1944]] és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu ''San Juan'' i ''Morir por cerrar los ojos'' i estrena la seua obra de teatre ''La vida conyugal'' en gran èxit.  

Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris ''Nacional'' i ''Excelsior'', i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En [[1944]] és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu ''San Juan'' i ''Morir por cerrar los ojos'' i estrena la seua obra de teatre ''La vida conyugal'' en gran èxit.  

== Quatre nacionalitats ==

== Quatre nacionalitats ==

Max Aub fon un destacat escritor hispà-mexicà que va mantindre a lo llarc de la seua vida quatre nacionalitats: alemana, heretada dels seus pares; francesa, per naiximent; espanyola, en establir-ses on pare en Valéncia l'any [[1914]], sent Max menor d'edat, i, finalment, mexicana, per elecció pròpia, en exiliar-se despuix de la Guerra Civil Espanyola.

Max Aub fon un destacat escritor hispà-mexicà que va mantindre a lo llarc de la seua vida quatre nacionalitats: alemana, heretada dels seus pares; francesa, per naiximent; espanyola, en establir-ses son pare en Valéncia l'any [[1914]], sent Max menor d'edat, i, finalment, mexicana, per elecció pròpia, en exiliar-se despuix de la Guerra Civil Espanyola.

== Referències ==

== Referències ==

* [http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/biografias/argel_max_aub.htm Biografia de Max Aub - Instituto Cervantes]

*[http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/biografias/argel_max_aub.htm Biografia de Max Aub - Instituto Cervantes]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==