Canvis

5 bytes eliminats ,  19:14 6 maig 2017
m
sense resum d'edició
Llínea 29: Llínea 29:  
|-
 
|-
 
|}
 
|}
'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) ([[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]]-[[Johannesburc]], [[5 de decembre]] de [[2013]]) fon el primer president de [[Suràfrica]] en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'apartheid que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".
+
'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) ([[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]] - [[Johannesburc]], [[5 de decembre]] de [[2013]]) fon el primer president de [[Suràfrica]] en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'apartheid que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".
    
Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Suràfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el varen considerar junt en el Congrés Nacional [[Africà]] com un terroriste, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació  en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Suràfrica]].
 
Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Suràfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el varen considerar junt en el Congrés Nacional [[Africà]] com un terroriste, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació  en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Suràfrica]].
    
Després d'haver rebut més d'una centena de premis per més de quatre décades, Mandela és actualment un célebre estadiste que continua donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Suràfrica]] és conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com 'mkhulu' (yayo).
 
Després d'haver rebut més d'una centena de premis per més de quatre décades, Mandela és actualment un célebre estadiste que continua donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Suràfrica]] és conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com 'mkhulu' (yayo).
      
== Activitat política ==
 
== Activitat política ==
Llínea 48: Llínea 47:  
En [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport  militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament  "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
 
En [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport  militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament  "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
 
Després Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.
 
Després Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.
      
== Arrest i presó ==
 
== Arrest i presó ==
Llínea 66: Llínea 64:     
Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.
 
Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.
      
== Símbol de llibertat ==
 
== Símbol de llibertat ==
Llínea 115: Llínea 112:  
*Premi nacional de la Pau ([[1995]])  
 
*Premi nacional de la Pau ([[1995]])  
 
*Escultura en el Palau de Westmister (Londres)([[2007]])  
 
*Escultura en el Palau de Westmister (Londres)([[2007]])  
      
== Llectura adicional ==
 
== Llectura adicional ==
Llínea 125: Llínea 121:  
*Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom  
 
*Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom  
 
*Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life  
 
*Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life  
      
== Música ==
 
== Música ==
Llínea 142: Llínea 137:  
*Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela ([[1987]])  
 
*Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela ([[1987]])  
 
*Say it's not true- Queen+ Paul Rogers
 
*Say it's not true- Queen+ Paul Rogers
      
== Referències ==
 
== Referències ==
 
*Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson  
 
*Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson  
 
*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.
 
*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.
      
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
8229

edicions