26 199
edicions
Canvis
→Professor
=== Professor ===
=== Professor ===
L'any [[1884]] comença a treballar en un colege com a professor de llatí i psicologia, publica un artícul titulat ''Del elemento alienígena en el idioma vasco'' i un atre costumiste, ''Guernica'', aumentant la seua colaboració en [[1886]] en el ''Noticiero'' de Bilbao.
L'any [[1888]], oposite en Madrit a la càtedra de Psicologia, Llògica i Ètica vacant en l'Institut de Bilbao i, mentres es troba en la capital per este motiu, la Diputació de Viscaya convoca una plaça de professor interí de llengua vascongada en el mateix institut en assignació anual de mil cinccentes pessetes. Es presenta a esta última junt en Pedro Alberdi, Eustaquio Madina, [[Sabino Arana]] i el noveliste i folcloriste Resurrección María de Azkue, adjudicant-se la plaça a este últim. El primer informe presentat pel Secretari de la Diputació va fer constar que, dels cinc candidats, solament Unamuno i Azkue contaven en títul professional. El primer, doctor en Filosofia i Lletres i el segon, Bachiller en Teologia. Segons Sabino Arana, l'adjudicació es va deure al ''Diputat Larrazabal, amic de Azkue i amic del meu difunt pare, (que) em va escriure suplicant-me retirara la solicitut, per a que el nomenament recaiguera en Azkue, jove clerc rebujat que tenia que sostindre a la seua mare i germanes i a tal efecte i per a desplegar les seues facultats desijava establir-se en Bilbao''.
Polemisà en Arana, que iniciava la seua activitat nacionalista, ya que considerava a Unamuno com a vasc pero ''espanyoliste'' degut a que Unamuno, que ya havia escrit algunes obres en vasc, considerava que eixe idioma estava pròxim a desaparéixer.
En [[1889]] prepara atres oposicions i viaja a [[Suïssa]], [[Itàlia]] i [[França]], on se celebra l'Exposició Universal i s'inaugura la [[torre Eiffel]].
El 31 de giner de [[1891]] es casa en Concha Lizárraga, de la que estava enamorat des de chiquet i en qui va tindre nou fills: Fernando, Pablo, Raimundo, Salomé, Felisa, José, María, Rafael i Ramón. Salomé es va casar més tart en el poeta José María Quiroga Plá. Unamuno passa els mesos hivernals d'eixe any dedicat a la preparació de les oposicions per a una càtedra de grec en l'[[Universitat de Salamanca]], una matèria menys controvertida, la qual obté. En motiu d'estes oposicions, entaula amistat en el granadí Ángel Ganivet, amistat que s'anirà intensificant fins al suïcidi d'aquell en [[1898]].
L'11 d'octubre de [[1894]] ingressa en l'Agrupació Socialista de Bilbao i colabora en el semanari ''Lucha de clases'' d'esta ciutat, abandonant el partit socialiste en [[1897]] i sofrint una gran depressió.
Des dels inicis de la seua estància en [[Salamanca]], va participar activament en la seua vida cultural, i es va fer habitual la seua presència en la terraça del Café lliterari ''Novelty'', al costat de l'ajuntament, costum que va mantindre fins a [[1936]]. Des d'aquell café, quan a Unamuno, referint-se a la Plaça Major de Salamanca, li preguntaven si era un quadrat perfecte o no, ell afirmava: ''És un quadrilàter. Irregular, pero admirablement harmònic''.
L'any 1900 va ser nomenat, en sols trentassís anys d'edat, rector de l'Universitat de Salamanca per primera volta, càrrec que va aplegar a ostentar tres voltes.
== Obra ==
== Obra ==