Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | empire = | | | empire = |
| | forma_de_govern = [[Monarquia]] | | | forma_de_govern = [[Monarquia]] |
− | | p1 = | + | | p1 = Regne d'Astúries |
− | | bandera_p1 = | + | | bandera_p1 = Royal_flag_of_Ramiro_I_of_Asturies.svg |
| | p2 = | | | p2 = |
| | bandera_p2 = | | | bandera_p2 = |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | s6 = | | | s6 = |
| | bandera_s6 = | | | bandera_s6 = |
− | | imatge_bandera = Banner of arms kingdom of Leon.svg | + | | image_bandera = Banner of arms kingdom of Leon.svg |
| | bandera = | | | bandera = |
− | | imatge_escut = Kingdom of Leon Arms.svg | + | | image_escut = Kingdom of Leon Arms.svg |
| | símbol = | | | símbol = |
| | map = Kingdom of Leon 1037.svg | | | map = Kingdom of Leon 1037.svg |
Llínea 36: |
Llínea 36: |
| | himne_nacional = | | | himne_nacional = |
| | idioma = [[Idioma Llatí|Llatí]] | | | idioma = [[Idioma Llatí|Llatí]] |
− | | idioma_no_oficial = [[Asturleonés]], [[Idioma español|castellano]], [[galaicoportugués]] y [[euskera|vascónico]]. | + | | idioma_no_oficial = [[Astur-lleonés]], [[Idioma espanyol|castellà]], [[galaicoportugués]] y [[euskera|vascónico]]. |
| | moneda = | | | moneda = |
| | era = | | | era = |
− | | esdeveniment_inici = [[Sucesió del Regne de Asturies]] | + | | esdeveniment_inici = [[Successió del Regne de Asturies]] |
| | data_inici = | | | data_inici = |
| | any_inici = 910 | | | any_inici = 910 |
Llínea 102: |
Llínea 102: |
| | | |
| == Antecedents == | | == Antecedents == |
− | Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de LLeó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur de Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de LLeó i la de Castella,{{demostrar}} i les Lleis de Bou ([[1505]]). | + | Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de Lleó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt de temps els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur d'Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]). |
| | | |
| [[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]] | | [[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]] |
| | | |
− | El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, a els que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial només es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses. | + | El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, als que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
| *[[País Lleonés]] | | *[[País Lleonés]] |
| *[[Idioma lleonés]] | | *[[Idioma lleonés]] |
− | *[[Lleonesisme]]
| |
| *[[Província de Lleó]] | | *[[Província de Lleó]] |
− | *[[Zamora]] | + | *[[Província de Zamora]] |
− | *[[Salamanca]] | + | *[[Província de Salamanca]] |
| *[[Castella i Lleó]] | | *[[Castella i Lleó]] |
| | | |
Llínea 122: |
Llínea 121: |
| {{Traduït de|es|Región de León}} | | {{Traduït de|es|Región de León}} |
| | | |
| + | [[Categoria:Regnes d'Espanya]] |
| [[Categoria:Regne de Lleó| ]] | | [[Categoria:Regne de Lleó| ]] |
| [[Categoria:Castella i Lleó]] | | [[Categoria:Castella i Lleó]] |