Canvis

98 bytes afegits ,  12:51 20 març 2017
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Callao in the twilight zone.jpg|thumb|Anunci de Schweppes en la [[Plaça del Callao]] de [[Madrit]].]]
 
[[Archiu:Callao in the twilight zone.jpg|thumb|Anunci de Schweppes en la [[Plaça del Callao]] de [[Madrit]].]]
'''Schweppes''' és una [[marca]] internacional de [[Beguda refrescant|begudes]] [[beguda carbonatada|carbonatades]] que va aplegar a Espanya en la década dels 50 i que actualment pertany al grup Orangina-Schweppes. El nom prové de Jacob Schweppe, un joyer alemà del [[sigle XVIII]], i científic aficionat, heretat en [[Ginebra]],  que va crear el primer procés industrial per a produir aigua mineral “artificial” carbonatada, i posant la primera pedra de l'indústria moderna  de begudes refrescants. El seu actual eslògan és: “Schweppes, separant hòmens de chiquets des de 1783”.
+
'''Schweppes''' és una [[marca]] internacional de [[Beguda refrescant|begudes]] [[beguda carbonatada|carbonatades]] que va aplegar a Espanya en la década dels 50 i que actualment pertany al grup Orangina-Schweppes. El nom prové de Jacob Schweppe, un joyer alemà del [[sigle XVIII]], i científic aficionat, heretat en [[Ginebra]],  que va crear el primer procés industrial per a produir aigua mineral “artificial” carbonatada, i posant la primera pedra de l'indústria moderna  de begudes refrescants. El seu actual eslògan és: “Schweppes, separant hòmens de chiquets des de [[1783]]”.
    
== Història ==
 
== Història ==
[[Johann Jacob Schweppe]] (1740-1821), alemà, va desenrollar un método per a carbonatar l'aigua en la ciutat [[suïssa]] de [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]], fundant l'empresa ''Schweppes'' en dita ciutat en [[1783]]. En [[1792]] es va traslladar a [[Londres]] per a desenrollar el negoci fins a retirar-se en 1798, deixant el negoci obert a la seua expansió futura, baix el nom de J. Schweppe & Co.
+
[[Johann Jacob Schweppe]] (1740-1821), alemà, va desenrollar un método per a carbonatar l'aigua en la ciutat [[suïssa]] de [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]], fundant l'empresa ''Schweppes'' en dita ciutat en [[1783]]. En l'amy [[1792]] es va traslladar a [[Londres]] per a desenrollar el negoci fins a retirar-se en [[1798]], deixant el negoci obert a la seua expansió futura, baix el nom de J. Schweppe & Co.
   −
Al voltant de 1870 va aparéixer la Tònica. Esta beguda era directa i original hereua d'anglesos que varen marchar a l'Índia. Estos prenien quinina per a combatre la malària i atres febres, i es varen acostumar a mesclar-la, per a mitigar el seu sabor amarc, en llima i soda. El resultat, sol o barrejat en ginebra, va acabar tenint tant d'èxit, que ho varen portar en ells de tornada a Anglaterra i ho varen convertir en la beguda nacional. Havia naixcut el gin-tonic, un glop "llarc, viu i llauger", perfecta companyia igual per a l'aperitiu que per a la sobretaula o la nit.  
+
Al voltant de [[1870]] va aparéixer la [[Tònica]]. Esta beguda era directa i original hereua d'anglesos que varen marchar a l'[[Índia]]. Estos prenien [[quinina]] per a combatre la malària i atres febres, i es varen acostumar a mesclar-la, per a mitigar el seu sabor amarc, en [[llima]] i [[soda]]. El resultat, sol o barrejat en [[ginebra]], va acabar tenint tant d'èxit, que ho varen portar en ells de tornada a [[Anglaterra]] i ho varen convertir en la beguda nacional. Havia naixcut el gin-tonic, un glop "llarc, viu i llauger", perfecta companyia igual per a l'aperitiu que per a la sobretaula o la nit.  
    
===Cronologia===
 
===Cronologia===
Llínea 15: Llínea 15:  
* Al voltant de 1870 va aparéixer la Tònica.
 
* Al voltant de 1870 va aparéixer la Tònica.
 
* La tònica va ser heretada pels soldats anglesos destinats a l'Índia en temps de l'Imperi Britànic, els quals combatien la malària i atres febres prenent quinina mesclada en llima i soda.
 
* La tònica va ser heretada pels soldats anglesos destinats a l'Índia en temps de l'Imperi Britànic, els quals combatien la malària i atres febres prenent quinina mesclada en llima i soda.
* Walter James Hawksford, de Kingston, Surrey, viaja a [[Nova York]] a bordo del [[Titanic]] per a convertir-se en el primer cap d'exportació de Schweppes. Aplega d'una peça. En 2012, la botella original de Schweppes, que es va afonar en el barco, va ser trobada en perfectes condicions.
+
* Walter James Hawksford, de Kingston, Surrey, viaja a [[Nova York]] a bordo del [[Titanic]] per a convertir-se en el primer cap d'exportació de Schweppes. Aplega d'una peça. En [[2012]], la botella original de Schweppes, que es va afonar en el barco, va ser trobada en perfectes condicions.
 
* Schweppes va començar a comercialisar els seus productes en Espanya en 1957.
 
* Schweppes va començar a comercialisar els seus productes en Espanya en 1957.
* El lluminós de Schweppes de l'[[Edifici Carrión]] de la [[Gran Via de Madrit]] es va colocar en 1969.
+
* El lluminós de Schweppes de l'[[Edifici Carrión]] de la [[Gran Via de Madrit]] es va colocar en [[1969]].
 
* Tònica Schweppes es va convertir en un refresc conegut gràcies a les seues campanyes de publicitat. La campanya de l'home de la tònica”, en dotze anys d'aparicions en TV i prop de 50 espots, varen conduir a Espanya a liderar el consum per càpita de tònica a nivell mundial.
 
* Tònica Schweppes es va convertir en un refresc conegut gràcies a les seues campanyes de publicitat. La campanya de l'home de la tònica”, en dotze anys d'aparicions en TV i prop de 50 espots, varen conduir a Espanya a liderar el consum per càpita de tònica a nivell mundial.
   Llínea 25: Llínea 25:  
[[The New York Times]]<ref>[http://www.nytimes.com/2013/05/22/dining/giving-tonic-its-due.html?_r=0</ref> va triar en 2013 la Tònica Schweppes com la Millor del Món.  
 
[[The New York Times]]<ref>[http://www.nytimes.com/2013/05/22/dining/giving-tonic-its-due.html?_r=0</ref> va triar en 2013 la Tònica Schweppes com la Millor del Món.  
   −
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
 
* [[Cadbury]]
 
* [[Cadbury]]
 
* [[Canada Dry]] (CS)
 
* [[Canada Dry]] (CS)
Llínea 37: Llínea 37:  
{{listaref}}
 
{{listaref}}
    +
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Begudes]]
 
[[Categoria:Refresc]]
 
[[Categoria:Refresc]]
124 521

edicions