Canvis

{{Artícul destacat}}

{{Artícul destacat}}

'''Alemanya''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d' [[Europa central]] que forma part de l' [[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort ab el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est ab [[Polonia]] i la [[República Checa]]; al sur ab [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest ab [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya abarca 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. Ab més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i es la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

'''Alemanya''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polonia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya abarca 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i es la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l' [[Història Antiga|antiguetat]] per els romans per a denominar als [[poble alamán|''alamanes'']] —no es lo mateix que ''alemanys''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més proper al territori de l' [[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamanes">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també extés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom ab que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamanes"/> Des del [[segle X]], els territoris alemanys formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[segle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es convertir en la [[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, el [[euro]], en [[1999]].

Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamán|''alamanes'']] —no es lo mateix que ''alemanys''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més proper al territori de l' [[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamanes">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també extés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom ab que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamanes"/> Des del [[segle X]], els territoris alemanys formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[segle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es convertir en la [[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, el [[euro]], en [[1999]].

Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran es [[Berlin]]. Es membre de les [[Nacions Unides]], la [[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. Es la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del mon en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de la ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web

Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran es [[Berlin]]. Es membre de les [[Nacions Unides]], la [[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. Es la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del mon en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de la ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web

{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}

{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}

Es creu que la [[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l' [[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la  [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur de Escandinava y el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I&nbsp;a.&nbsp;C., entrant en contacte ab les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], així com Iran, el Bàltic, y les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l' [[Est d'Europa]]. Poc es coneix sobre l'història temprana dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions ab l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

Es creu que l'[[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l'[[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la  [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur de Escandinava y el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I&nbsp;a.&nbsp;C., entrant en contacte ab les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], així com Iran, el Bàltic, y les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l' [[Est d'Europa]]. Poc es coneix sobre l'història temprana dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions ab l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren ab les tàctiques de guerra romans, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9&nbsp;a.&nbsp;C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades per els [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamán|Alamanes]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varios segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren ab les tàctiques de guerra romans, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9&nbsp;a.&nbsp;C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades per els [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamán|Alamanes]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varios segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>

{{AP|Deport en Alemanya}}

{{AP|Deport en Alemanya}}

La participació d [[Alemanya en els Jocs Olímpics]] ha sigut una de las més destacades des de que   es realisa este event. El país organisa els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics d'estiu en 1936]] y en [[Jocss Olímpics de Múnich 1972|1972]] [[Alemanya Occidental en els Jocss Olímpics|Alemanya Occidental]] va fer lo mateix.

La participació d'[[Alemanya en els Jocs Olímpics]] ha segut una de las més destacades des de que es realisa este event. El país organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics d'estiu en 1936]] i en [[Jocs Olímpics de Múnich 1972|1972]] [[Alemanya Occidental en els Jocs Olímpics|Alemanya Occidental]] va fer lo mateix.

La Federació Alemanya de Deports Olímpics (DOSB) conta ab més de 27 millons de membres.<ref name="dosb"/> Segons dades d'esta organisació, aproximadament la tercera part de la població del país realisa la pràctica deportiva a través d'un club o associació en alguna de las més de 200.000 instalacions de caràcter deportiu que existixen en el territori y en els 2.400 clubs del país.<ref name="dosb">[http://www.dosb.de/de/organisation/organisation/ Daten und Fakten], dosb.de, Consultado el [[25 de septiembre de [[2008]]</ref>

La Federació Alemanya de Deports Olímpics (DOSB) conta en més de 27 millons de membres.<ref name="dosb"/> Segons dades d'esta organisació, aproximadament la tercera part de la població del país realisa la pràctica deportiva a través d'un club o associació en alguna de las més de 200.000 instalacions de caràcter deportiu que existixen en el territori i en els 2.400 clubs del país.<ref name="dosb">[http://www.dosb.de/de/organisation/organisation/ Daten und Fakten], dosb.de, Consultat el [[25 de setembre de [[2008]]</ref>

Per la seua part la [[Federació Alemanya de Fútbol]] (DFB) conta ab més de 26.000 clubs, totalisant 6 millons de membres, la membresía mes gran de qualsevol federació deportiva en el mon.<ref>{{Cita web| url = http://www.deutschland.de/link.php?lang=4&category1=4&category2=218&category3=234&link_id=264 | título = Federación Alemana de Fútbol | año = 2006 | obra = deutschland.de | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> La [[selecció de fútbol d'Alemanya]] ha conseguit tres [[Copa Mundial de Fútbol|copes mundials]] (en 1954, 1974 y 1990) y tres [[eurocope]]s (1972; 1980 y 1996). En tres ocasions aplega a la final de l'Eurocopa sense guanyarla ([[Eurocopa 1976|1976]], [[Eurocopa 1992|1992]] y [[Eurocopa 2008|2008]]). Així mateix, el país va ser seu dels campeonats mundials de [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|1974]] y [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|2006]].

Per la seua part la [[Federació Alemanya de Fútbol]] (DFB) conta ab més de 26.000 clubs, totalisant 6 millons de membres, la membresía mes gran de qualsevol federació deportiva en el mon.<ref>{{Cita web| url = http://www.deutschland.de/link.php?lang=4&category1=4&category2=218&category3=234&link_id=264 | título = Federación Alemana de Fútbol | año = 2006 | obra = deutschland.de | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> La [[selecció de fútbol d'Alemanya]] ha conseguit tres [[Copa Mundial de Fútbol|copes mundials]] (en 1954, 1974 y 1990) y tres [[eurocope]]s (1972; 1980 y 1996). En tres ocasions aplega a la final de l'Eurocopa sense guanyarla ([[Eurocopa 1976|1976]], [[Eurocopa 1992|1992]] y [[Eurocopa 2008|2008]]). Així mateix, el país va ser seu dels campeonats mundials de [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|1974]] y [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|2006]].

Alemanya també destaca en el [[fútbol femení]], categoria en la que ha conquistat dos corones de campeona del mon [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2003|2003]] y [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2007|2007]].

Alemanya també destaca en el [[fútbol femení]], categoria en la que ha conquistat dos corones de campeona del mon [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2003|2003]] y [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2007|2007]].

En quant al automovilisme, Alemanya es una de las nacions principals a nivell mundial. Ab numerosos automòvils guanyadors de carreres com conductors alemanys. Precisament el més exitós conductor de [[Fòrmula 1]] en la història es l'alemà [[Michael Schumacher]].

En quant a l'automovilisme, Alemanya es una de les nacions principals a nivell mundial, en numerosos automòvils guanyadors de carreres en conductors alemanys. Precisament el més exitós conductor de [[Fòrmula 1]] en l'història es l'alemà [[Michael Schumacher]].

També el [[ciclisme]] es un deport popular en Alemanya y un dels millros ciclistes dels temps recents, [[Jan Ullrich]], guanya el [[Tour de França]] en 1997 y finalisa segon en cinc ocasions.

També el [[ciclisme]] es un deport popular en Alemanya i un dels millors ciclistes dels temps recents, [[Jan Ullrich]], guanyà el [[Tour de França]] en 1997 i finalisa segon en cinc ocasions.

En [[hockey sobre herba]], Alemanya ha obtés dos medalles d'or en el torneig masculí del [[campeonat mundial de hockey sobre herba]], una en [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2002|2002]] y atra en [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2006|2006]]; y atres dos medalles d'or en el torneig femení, una en 1976 y atra en 1981.

En [[hockey sobre herba]], Alemanya ha obtés dos medalles d'or en el torneig masculí del [[campeonat mundial de hockey sobre herba]], una en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2002|2002]] i atra en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2006|2006]]; i atres dos medalles d'or en el torneig femení, una en 1976 i atra en 1981.

=== Gastronomia ===

=== Gastronomia ===

[[Image:144215094_be5e39f10f_b.jpg|thumb|right|[[Coca de la Selva Negra]].]]

[[Image:144215094_be5e39f10f_b.jpg|thumb|right|[[Coca de la Selva Negra]].]]

La [[cuina]] alemanya varia enormement d'una regió a atra. Les regions del sur de [[Baviera]] y [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària ab [[Suïssa]] y [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], y [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, ab la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn es menja ab freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches es produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat de al voltant del 3,0% y es preveu que siga una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra =  organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

La [[cuina]] alemanya varia enormement d'una regió a un atra. Les regions del sur de [[Baviera]] y [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària ab [[Suïssa]] y [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], y [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, ab la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn es menja ab freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches es produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat de al voltant del 3,0% y es preveu que siga una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra =  organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

El [[desdejuni]] es usualment una selecció de [[cereal]]s y la [[mel]] o [[melada]] ab [[pa]]. Alguns alemanys menjen [[embotit]]s o [[formage]] ab pa per al desdejuni. Més de 300 tipos de pans son coneguts en tot el país. Al ser un país d'inmigrants, ha adoptat molts plats internacionals. Plats [[Itàlia|italians]] com [[pizza]] y [[pasta]], o [[Turquia|turcs]] y [[àrap]]s com el [[kebab]] estan ben establits, sobre tot en ciutats grans. Restaurants [[China|chinescs]] y [[Grècia|grecs]] estan també considerablement estesos.

El [[desdejuni]] es usualment una selecció de [[cereal]]s y la [[mel]] o [[melada]] ab [[pa]]. Alguns alemanys menjen [[embotit]]s o [[formage]] ab pa per al desdejuni. Més de 300 tipos de pans son coneguts en tot el país. Al ser un país d'inmigrants, ha adoptat molts plats internacionals. Plats [[Itàlia|italians]] com [[pizza]] y [[pasta]], o [[Turquia|turcs]] y [[àrap]]s com el [[kebab]] estan ben establits, sobre tot en ciutats grans. Restaurants [[China|chinescs]] y [[Grècia|grecs]] estan també considerablement estesos.

*[[Llengües d'Alemanya]]

*[[Llengües d'Alemanya]]

*[[Relacions franc-alemanyes]]

*[[Relacions franc-alemanyes]]

*[[Cronología de la Unión Europea]]

*[[Cronología de l'Unió Europea]]

*[[Anex:Llista d'exónims espanyols per a topònims alemanys|Llista d'exónims espanyols per a topònims alemanys]]

*[[Anex:Llista d'exónims espanyols per a topònims alemanys|Llista d'exónims espanyols per a topònims alemanys]]

*[[Símbols d'Alemanya]]

*[[Símbols d'Alemanya]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal oficial de Alemania]

*[http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemania]

*[http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Información de Alemania]

*[http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Informació d'Alemania]

*[http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministerio de Relaciones Exteriores]

*[http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministeri de Relacions Exteriors]

*[http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficinas Económicas y Comerciales de España en Alemania]

*[http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficines Econòmiques i Comercials de Espanya en Alemania]

{{UE}}

{{UE}}

[[Categoria: Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria: Europa]]

[[Categoria:Europa]]

[[Categoria:Organisacio de les Nacions Unides]]

[[Categoria:Organisacio de les Nacions Unides]]

[[Categoria: Unió Europea]]

[[Categoria:Unió Europea]]