Canvis

[[File:Alqueria de Carabona.jpg|thumb|Alqueria de Carabona]]

[[Image:Alqueria de Carabona.jpg|thumb|Alqueria de Carabona (Borriana)]]

L''''Alqueria de Carabona''', també coneguda com a '''Torre de Carabona''', és un [[Be d'Interés Cultural]], que es troba en el municipi de [[Borriana]], ([[Província de Castelló]]), junt al "Camí del Palmerar", a uns 250 metros del "Camí Vell de Valéncia", en la comarca de la [[Plana Baixa]].

L''''Alqueria de Carabona''', també coneguda com a '''Torre de Carabona''', és un [[Be d'Interés Cultural]], que es troba en el municipi de [[Borriana]], ([[Província de Castelló]]), junt al "Camí del Palmerar", a uns 250 metros del "Camí Vell de Valéncia", en la comarca de la [[Plana Baixa]].

== Història ==

== Història ==

Carabona, que se nomenava antigament "Alberg", va arribar a ser, abans de la [[Reconquista]], el principal núcleu habitat del municipi de Borriana. Posteriorment a la conquesta pels cristians d'estos territoris de Carabona varen ser donats pel rei [[Jaume I]] als germans Leonardo i Joan d'Ager el tres de  novembre de l'any  [[1219]]. Encara que esta donació no es va fer efectiva, anys més tart, en [[1233]], en el sege de Borriana, el mateix rei, novament, donava Carabona, esta vegada a l’[[Orde de Sant Jordi d'Alfama|Orde militar de Sant Jordi d'Alfama]], segons consta en carta de donació feta, més tart, per [[Jaume el Just|Jaume II d’Aragó]] concedia a esta Orde en març de l'any [[1307]].

Carabona, que se nomenava antigament "Alberg", va arribar a ser, abans de la [[Reconquista]], el principal núcleu habitat del municipi de Borriana. Posteriorment a la conquista pels cristians d'estos territoris de Carabona varen ser donats pel rei [[Jaume I]] als germans Leonardo i Joan d'Ager el tres de  novembre de l'any  [[1219]]. Encara que esta donació no es va fer efectiva, anys més tart, en [[1233]], en el sege de Borriana, el mateix rei, novament, donava Carabona, esta vegada a l’[[Orde de Sant Jordi d'Alfama|Orde militar de Sant Jordi d'Alfama]], segons consta en carta de donació feta, més tart, per [[Jaume el Just|Jaume II d’Aragó]] concedia a esta Orde en març de l'any [[1307]].

Posteriorment a l'unió de l'Orde de Sant Jordi en la de Montesa, en giner de [[1400]], Carabona va quedar baix el Senyoriu de Montesa. Més tart, en el  [[sigle XVI]] Carabona va acabar en mans del senyor Martín de Viciana i el senyor Sancho de Cardona, que varen acabar enfrontats, finalment l'alqueria va ser venuda al senyor Martín de Viciana adquirint per compra la vila de [[Nules]], segons escritura autorisada pel fedatari Francisco Juan Anglès; hi ha documentació sobre este fet en l'Archiu Municipal de Nules, en el "Llibre del Redelme " de l'any [[1590]].  

Posteriorment a l'unió de l'Orde de Sant Jordi en la de Montesa, en giner de [[1400]], Carabona va quedar baix el Senyoriu de Montesa. Més tart, en el  [[sigle XVI]] Carabona va acabar en mans del senyor Martín de Viciana i el senyor Sancho de Cardona, que varen acabar enfrontats, finalment l'alqueria va ser venuda al senyor Martín de Viciana adquirint per compra la vila de [[Nules]], segons escritura autorisada pel fedatari Francisco Juan Anglès; hi ha documentació sobre este fet en l'Archiu Municipal de Nules, en el "Llibre del Redelme " de l'any [[1590]].  

La torre presenta una planta rectangular, de 10,95 metros per 6,10 metros, i una alçada de fins a 9.20 metros, ya que té tres altures: una planta baixa i dos pisos. La coberta és a dos aigües, presentant un aleró acabant en una teula corba.

La torre presenta una planta rectangular, de 10,95 metros per 6,10 metros, i una alçada de fins a 9.20 metros, ya que té tres altures: una planta baixa i dos pisos. La coberta és a dos aigües, presentant un aleró acabant en una teula corba.

Per accedir d'una planta a una atra s'utilisa una escala de volta. La disposició de la planta, fa pensar que la torre primitiva havia de tindre  menor mida de la que té actualment, encara que esta possibilitat es veu poc reforçada per la disposició dels carrius en els extrems de l'edifici actual, ya que estos nos venen a indicar que esta suposició, només seria possible en el cas de que s'haguera produït una considerable destrucció de la torre primitiva.

Per accedir d'una planta a una atra s'utilisa una escala de volta. La disposició de la planta, fa pensar que la torre primitiva havia de tindre  menor mida de la que té actualment, encara que esta possibilitat es veu poc reforçada per la disposició dels carrius en els extrems de l'edifici actual, ya que estos nos venen a indicar que esta suposició, a soles seria possible en el cas de que s'haguera produït una considerable destrucció de la torre primitiva.

També es pot vore una diferència de cota dels forjats de la primera planta, lo que ve a significar que la construcció no es va realisar en un únic moment, sino que hi va haver diferents etapes en la construcció. Aixina, inicialment es va haver de començar a construir durant el [[sigle XIII]], etapa en que es va dur a terme la porta dovellada de la frontera, per la seua banda, les espilleres, el pilar de la planta superior i la coberta pertanyen a un atre moment constructiu, datat en el [[sigle XVIII]] (en l'any [[1755]] es va transformar en casa de camp).

També es pot vore una diferència de cota dels forjats de la primera planta, lo que ve a significar que la construcció no es va realisar en un únic moment, sino que hi va haver diferents etapes en la construcció. Aixina, inicialment es va haver de començar a construir durant el [[sigle XIII]], etapa en que es va dur a terme la porta dovellada de la frontera, per la seua banda, les espilleres, el pilar de la planta superior i la coberta pertanyen a un atre moment constructiu, datat en el [[sigle XVIII]] (en l'any [[1755]] es va transformar en casa de camp).