38 974
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Convento Alameda001.jpg|300px|rigth|thumb|Convent de Sant Joan de la Rivera en l'Alameda de Valéncia, en el sigle XIX]]
[[File:San Juan del Hospital.JPG|300px|rigth|thumb|Convent de Sant Joan de la Rivera en l'Alameda de Valéncia, en el sigle XIX]]
[[File:Medaglia posa della prima pietra Chiesa SS. Concezione di Airola - Fronte.jpg|300px|rigth|thumb|<center>Medalla M.I. Confraria Sant Pasqual Baylón</center>]]
[[Archiu:San Pascual puente del mar.jpg|300px|rigth|thumb|San Pasqual i la Mare de Deu en el pont del Mar de Valéncia]]
[[Archiu:Resantp.jpg|300px|rigth|thumb|<center>Image de [[taulellets]] de Sant Pasqual Baylón, en el Monasteri de San Pascual Baylón en [[Vilarreal]]</center>]]
També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]] ''', de [[Valéncia]].
La confraria fon fundada en [[1730]] per una Bula [[Papa|papal]] de [[Clement XI]], la seua seu es trobava en el [[convent de Sant Joan de la Ribera]] dels Pares Franciscans Alcantarins.
En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans varen ser expulsats del convent i la confraria va passar a l'[[Iglésia de Sant Joan de l'Hospital]] ([[Valéncia]]), tornant a l'iglésia original quan en [[1845]] es va restituir el cult.
Anys despuix, en [[1865]], el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.
Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, varen reclamar insistentment el seu trasllat a l'ubicació original, conseguint el seu objectiu l'[[1 de maig]] de [[1880]] gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a l'any [[1898]] en que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.
La Confraria té com a privilegi que en tota la [[diòcesis de Valéncia]] no podrà haver-hi una atra dedicada al Sant i rep el nom de ''Molt ilustre'' per les altes personalitats que pertanyien a la mateixa.
El [[25 de febrer]] de [[1943]], per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la [[parròquia de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) de nova creació, a on contínua fins hui.
La Confraria té com a privilegi que en tota la [[diòcesis de Valéncia]] no podrà haver un atra dedicada al Sant i rep el nom de ''Molt ilustre'' per les altes personalitats que pertanyien a la mateixa.
Té com a objectiu la confraria:
Té com a objectiu la confraria:
{{cita|fomentar el cult al Santíssim Sacrament i a Sant Pascual Baylón, transmetre la doctrina cristiana en nom de l'Iglésia; favorir la pràctica dels Sacraments i eixercir la caritat.}}
{{cita|fomentar el cult al Santíssim Sacrament i a Sant Pasqual Baylón, transmetre la doctrina cristiana en nom de l'Iglésia; favorir la pràctica dels Sacraments i eixercir la caritat.}}
==Altar de la Confraria==
==Altar de la Confraria==
La confraria tenia un altar de la seua propietat en la parròquia de [[Sant Joan de la Ribera]] des de [[1902]].
La confraria tenia un altar de la seua propietat en la parròquia de [[Sant Joan de la Ribera]] des de [[1902]].
La talla fon realisada per l'escultor [[Melitó Comes]] en un cost de 2.000 pessetes de la seua época.
La talla fon realisada per l'escultor [[Melitó Comes]] en un cost de 2.000 [[pessetes]] de la seua época.
Era un [[Altar Privilegiat Perpetu]].
Era un [[Altar Privilegiat Perpetu]].
Els confrares conseguien [[indulgència plenària]] confessant, combregant i visitant l'altar de Sant Pascual quatre vegades a l'any, el [[26 de decembre]] ([[Sant Esteve]] protomàrtir), el segon dia de [[Pasqua de Resurrecció]], el 17 de maig (Sant Pascual Baylón) i el 15 d'agost (dia de l'Assunció).
Els confrares conseguien [[indulgència plenària]] confessant, combregant i visitant l'altar de Sant Pasqual quatre vegades a l'any, el [[26 de decembre]] ([[Sant Esteve]] protomàrtir), el segon dia de [[Pasqua de Resurrecció]], el [[17 de maig]] (Sant Pasqual Baylón) i el [[15 d'agost]] (dia de l'Assunció).
El 21 de juliol de 1936 un incendi va arrasar tot.
El [[21 de juliol]] de [[1936]] un incendi va arrasar tot.
==Funcionament fins als anys 30==
==Funcionament fins als anys 30==
* El capeller (encarregat de l'altar).
* El capeller (encarregat de l'altar).
La Junta estava constituïda per voluntaris que pagaven més quota (5 pessetes enfront de les 3 ordinàries). Estos passaven per torns a ser [[clavaris]] pagant de la seua bojaca les festes i en els anys de la guerra només l'almoina del sermó de la festa principal.
La Junta estava constituïda per voluntaris que pagaven més quota (5 pessetes enfront de les 3 ordinàries). Estos passaven per torns a ser [[clavaris]] pagant de la seua bojaca les festes i en els anys de la guerra a soles l'almoina del sermó de la festa principal.
==La festa històrica==
==La festa històrica==
La festa consistia en un novenari que s'iniciava deu dies abans del primer dumenge següent la 17 de maig. Sent dia gran de la festa ademés del propi de Sant Pascual el dumenge següent.
La festa consistia en un novenari que s'iniciava deu dies abans del primer dumenge següent la [[17 de maig]]. Sent dia gran de la festa ademés del propi de Sant Pasqual el dumenge següent.
El dumenge de la festa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] se suspenia el novenari i s'assistia a la processó de la patrona de Valéncia.
El dumenge de la festa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] se suspenia el novenari i s'assistia a la processó de la patrona de Valéncia.
Durant els nou dies s'organisaven grans actes multitudinaris. El primer dia començava a les 5 de la vesprada es realisaven distintes activitats religiosos. Els actes se succeïen incrementant la seua intensitat.
Durant els nou dies s'organisaven grans actes multitudinaris. El primer dia escomençava a les 5 de la vesprada es realisaven distintes activitats religiosos. Els actes se succeïen incrementant la seua intensitat.
El novenari seguia l'orde següent: Exposició de S.D.M. trisagi, eixercici de la novena, sermó, reserva i gojos del Sant.
El novenari seguia l'orde següent: Exposició de S.D.M. trisagi, eixercici de la novena, sermó, reserva i gojos del Sant.
Atres activitats que es realisaven consistien en voltejos de campanes, recorregut de dolçaines pels carrers i tir de focs artificials durant els nou dies, quaranta hores d'oració, una missa cantada en orquesta, serenata nocturna en la porta de la parròquia, festeig popular conegut com '''"entra de la murta"''' consistent en una gran cavalcada alegòrica en carros adornats i artístiques grupes, que recorria els camins fins al Grau de la ciutat acompanyada per una banda de musica, una processó claustral, '''tir d'una traca de grans dimensions que eixint de l'iglésia de Sant Tomàs recorria el carrer del Mar, la Glorieta, el Pla del Remei, el pont del mar, el camí del Grau acabant en la torre de la nova església''', solemne processó des dels quarters de Sant Joan de la Ribera i les preceptives celebracions eucarístiques.
Atres activitats que es realisaven consistien en voltejos de campanes, recorregut de [[dolçaina|dolçaines]] pels carrers i tir de fòcs artificials durant els nou dies, quaranta hores d'oració, una missa cantada en orquesta, serenata nocturna en la porta de la parròquia, festeig popular conegut com '''"entra de la murta"''' consistent en una gran cavalcada alegòrica en carros adornats i artístiques grupes, que recorria els camins fins al Grau de la ciutat acompanyada per una banda de música, una processó claustral, '''tir d'una traca de grans dimensions que eixint de l'iglésia de Sant Tomàs recorria el carrer del Mar, la Glorieta, el Pla del Remei, el pont del mar, el camí del Grau acabant en la torre de la nova iglésia''', solemne processó des dels quarters de Sant Joan de la Ribera i les preceptives celebracions eucarístiques.
Actualment les festes són menys suntuoses en ho extern, seguixen una estructura semblant dels festejos, pero sense els grans passacarrers, tirs monumentals de traques i la resta de focs d'artifici, en processons més austeres, sense dolçainers i grans bandes de musica i un recorregut més curt.
Actualment les festes són menys suntuoses en lo extern, seguixen una estructura semblant dels festejos, pero sense els grans passacarrers, tirs monumentals de traques i el restant de fòcs d'artifici, en processons més austeres, sense dolçainers i grans bandes de música i un recorregut més curt.
==La festa hui i activitats==
==La festa hui i activitats==
Totes les activitats són obertes i estan autorisades pel rector, es poden descordar les següents activitats:
Totes les activitats són obertes i estan autorisades pel rector, es poden descordar les següents activitats:
* Dijous eucarístics, torns de vela tots els dijous de l'any per mig de torns de 18'30 a 20´00
* [[Dijous]] eucarístics, torns de vela tots els dijous de l'any per mig de torns de 18'30 a 20´00
* Dos misses mensuals el 2 i 17 de cada mes per la Confraria i els difunts de la mateixa.
* Dos misses mensuals el 2 i 17 de cada més per la Confraria i els difunts de la mateixa.
* Novena de Sant Pascual Baylon (del 8 al 16 de maig, a les 19:00).
* Novena de Sant Pasqual Baylon (del 8 al 16 de maig, a les 19:00).
* Festa de Sant Pascual Baylon el 17 de maig.
* Festa de Sant Pasqual Baylon el 17 de maig.
* Festa i processó del [[Corpus]] parroquial (dijous anterior al Domingo del Corpus).
* Festa i processó del [[Corpus]] parroquial (dijous anterior al Domingo del Corpus).
* Participació de la parròquia en la [[processó del Corpus (Valéncia)]].
* Participació de la parròquia en la [[processó del Corpus (Valéncia)]].
* Elaboració d'un bolletí divulgatiu sobre Sant Pascual i el [[Santíssim Sacrament]].
* Elaboració d'un bolletí divulgatiu sobre Sant Pasqual i el [[Santíssim Sacrament]].
== Vore també ==
* [[Sant Pascual Baylón]]
* [[Basílica de Sant Pasqual Baylón]] ([[Vilarreal]])
* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]])
== Referències ==
* [https://books.google.es/books?id=GFjJA0RTqTkC&hl=es&pg=PA16#v=onepage&q&f=false Salmeron, Fr. Pascual (1858). Vida virtudes y maravillas del santo del Sacramento S.Pascual Bailon. Valéncia: Librería de Juan Mariana]
== Bibliografia ==
* Confraria de Sant Pascual Baylón, El Pastorcico, número 1, maig 2008
* Guim Castro, Ladislao. San Pascual Baylón : celestial patrono de los congresos eucarísticos (en [[castellà]]). Vich ; Barcelona: Barcelona : Seráfica, 1952. OCLC 865258788
* Teixidor, Antiguetats de Valéncia, Tom I p. 91
==Bibliografia==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sant Joan de l'Hospital (Valencia)}}
* Confraria de Sant Pascual Baylón, El Pastorcico, número 1, maig 2008.
* [http://www.franciscanos.org/santoral/pascualbailon.htm Biografia de Sant Pasqual Baylón], en el portal de l'orde franciscana.
[[Categoria:Confraries i germandats]][[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Confraries i germandats]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Religió]]