1821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Uiquificar}}
'''Vila-nova de Castelló''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
'''Vila-nova de Castelló''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
== '''Geografia:''' ==
== '''Geografia:''' ==
Situat en la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i a penes
sobreïxen alguns turons en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer Serreta d'Utxera, i la Muntanyeta del Castellet 115 msnm, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalesa sentinella avançada del de Xátiva. La resta del terme es
sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. La resta del terme es
te a una altitut mijana de 30-40 m. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.
El clima és de tipo mediterràneu.
D de València, s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560
o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la línia 1 del Metre de València. Al igual que per altres carreteres secundàries a poblacions limítrofes.
o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del Metro de Valéncia.
Localitats limítrofes. El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats:
Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Ènova i Senyera, totes elles de la província de València.
Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Énova i Senyera, totes elles de la província de
Valéncia.
== '''Història:''' ==
== '''Història:''' ==
El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva. En 1587, Felip II li va concedir la independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent crida des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló. Durant el Segle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.
va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva. En 1587, Felip II li va concedir la independència i el títol de vila amb dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felipe V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent crida des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló. Durant el Segle XIX, algun funcionari censal va utilitzar el títol de vila en majúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.
En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per
En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per
insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, anomenaven el poble com Castelló de
insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com Castelló de
la Ribera, toponímic que va ser usat amb absoluta continuïtat inclús durant tot el període
la Ribera.
{{Traduït de|es|Villanueva_de_Castellón}}
=='''Economia:'''==
=='''Economia:'''==
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes xicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mitjà del reg amanta la major part del terme, reg motoritzat i a goteig en la muntanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalisses de de qualsevol tipus i dacsa (Actualment en menor quantia). La ramaderia ha desaparegut amb els anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de taronja, i algunes altres activitats menors.
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes xicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mitjà del reg amanta la major part del terme, reg motoritzat i a goteig en la muntanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalisses de de qualsevol tipus i dacsa (Actualment en menor quantia). La ramaderia ha desaparegut amb els anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de taronja, i algunes altres activitats menors.