Canvis

3 bytes afegits ,  16:44 3 gin 2017
m
Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'
Llínea 7: Llínea 7:  
En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret només operarà sobre una menuda porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones|microones]] i [[radiofreqüencia]]).
 
En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret només operarà sobre una menuda porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones|microones]] i [[radiofreqüencia]]).
   −
Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt menut prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara  d'estos.
+
Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara  d'estos.
    
Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.
 
Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.
126 580

edicions