Canvis

1456 bytes afegits ,  18:32 1 gin 2017
Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Activation energy es.svg|right|thumb|300px|La relació entre la energia de activació ( <math>E_a</math> ) i l'increment de l'entalpia de formació (''...»
[[Archiu:Activation energy es.svg|right|thumb|300px|La relació entre la energia de activació ( <math>E_a</math> ) i l'increment de l'entalpia de formació ('''Δ'''<math>H^o_f</math>) en i sense catalisador. El punt de major energia (punt del complex activat) representa l'estat de transició. En un catalisador, l'energia requerida per a que la reacció entre en l'estat de transició disminuïx, per lo tant, l'energia necessària per a iniciar la reacció també disminuïx.]]
[[Archiu:Incandescence.jpg|thumb|right|180px|Les purnes generades en colpejar acer contra un pedernal proporcionen la '''energia d'activació'' per a iniciar la combustió en este [[mistera Bunsen]]. La llama blava se sosté a si mateixa en acabant de que les purnes cessen degut a que la combustió contínua de la llama és ara energèticament favorable.]]

La '''energia d'activación o de reacció''' <math>(E_a)\,</math> és un terme que va introduir [[Arrhenius]] en 1889 i es definix matemàticament com:
{{equació|
<math>E_a = RT^2 \mathrm{d}\ln(k)/\mathrm{d}T \,</math>
||left}}
és dir, la derivada del [[logaritme natural]] de la constant de reacció respecte a la temperatura, multiplicada per la constant dels gasos i per la garrofa de la temperatura. L'energia d'activació pot tindre un valor positiu o negatiu.






[[Categoria:Cinètica química]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia de Suècia]]
[[Categoria:Ciència de 1889]]
[[Categoria:Suècia en 1889]]
2744

edicions