Canvis

18 bytes afegits ,  17:59 1 gin 2017
m
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels [[Mossàrap|mossàraps]]. I en [[1242]], quan [[Jaume I d'Aragó]] prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una ermita en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris.
 
Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels [[Mossàrap|mossàraps]]. I en [[1242]], quan [[Jaume I d'Aragó]] prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una ermita en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris.
   −
En l'any [[1262]] Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el [[sigle XV]] una taula gòtica en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]] va representar el martiri dels tres germans. En [[1599]] es va produïr la segona troballa de les relíquies. En [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]] per petició del llavors arquebisbe [[Joan de Ribera|Juan de Ribera]]. En [[1643]] la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. I en l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies.
+
En l'any [[1262]] Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el [[sigle XV]] una taula gòtica en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]] va representar el martiri dels tres germans. En [[1599]] es va produïr la segona troballa de les relíquies. En l'any [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]] per petició del llavors arquebisbe [[Joan de Ribera|Juan de Ribera]]. En [[1643]] la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. I en l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies.
   −
L'archidiòcesis de Valéncia celebra la festivitat de Sant Bernat d'Alzira el [[23 de juliol]] (despuix de la segona troballa de les relíquies el 23 de juliol de 1599) i ofici propi per al [[Regne de Valéncia]] i tota l'archidiòcesis de Valéncia per edicte del [[Papa]] [[Benedicte XIII]] de 25 setembre de [[1725]]. No obstant, l'orde cistercenc celebra la seua festa llitúrgica el [[1 de juny]] des de [[1871]]. Per últim, per privilegi de la Santa Sèu, el Monasteri de Santa María de Poblet celebra una solemne llitúrgia en honor al sant i a les seues germanes cada [[2 de setembre]].
+
L'archidiòcesis de Valéncia celebra la festivitat de Sant Bernat d'Alzira el [[23 de juliol]] (despuix de la segona troballa de les relíquies el [[23 de juliol]] de [[1599]]) i ofici propi per al [[Regne de Valéncia]] i tota l'archidiòcesis de Valéncia per edicte del [[Papa]] [[Benedicte XIII]] de [[25 setembre]] de [[1725]]. No obstant, l'orde cistercenc celebra la seua festa llitúrgica el [[1 de juny]] des de [[1871]]. Per últim, per privilegi de la Santa Sèu, el Monasteri de Santa María de Poblet celebra una solemne llitúrgia en honor al sant i a les seues germanes cada [[2 de setembre]].
    
Sant Bernat és titular de la parròquia dels Sants Patrons Bernart, Maria i Gràcia, en Alzira, que el seu arciprestage es denomina Sants Bernat, Maria i Gràcia, i tambè de la parròquia de la pedania de [[Poble Nou]].
 
Sant Bernat és titular de la parròquia dels Sants Patrons Bernart, Maria i Gràcia, en Alzira, que el seu arciprestage es denomina Sants Bernat, Maria i Gràcia, i tambè de la parròquia de la pedania de [[Poble Nou]].
124 521

edicions