Canvis

[[Image:Peloponeso_del_sur.png|thumb|right|320px|Sur del Peloponeso (Grécia)]]

[[Image:Peloponeso_del_sur.png|thumb|right|320px|Sur del Peloponeso (Grécia)]]

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrentament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició comformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició comformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], uma important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] tras el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició antiespartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circunvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], uma important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] tras el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició antiespartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circunvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grécia|Grécia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon asessinat. Poc temps després, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grécia|Grécia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps després, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

== Antecedents ==

== Antecedents ==

Tras la mort del tirà [[Macanidas]] en el 207 a. C., [[Nabis]]] va depossar al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers". Em l'any 205 a. C. Nabis firmà un tratat de pau en Roma, 201 a. C. atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada de abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del segle IV a. C. Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps després foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Tras la mort del tirà [[Macanidas]] en el 207 a. C., [[Nabis]]] va depossar al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers". Em l'any 205 a. C. Nabis firmà un tratat de pau en Roma, 201 a. C. atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada de abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del segle IV a. C. Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps després foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança  macedònia. Nabis va aceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. En tot i això, quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenses per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota frent als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Tras la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interesos en la zona.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança  macedònia. Nabis va aceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. En tot i això, quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenses per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota front als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Després de la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interesos en la zona.

=== Les Reformes de Nabis ===

=== Les Reformes de Nabis ===

[[Image:Nabiscoin.jpg|thumb|right|300px|Diners als que apareix Nabia]]

[[Image:Nabiscoin.jpg|thumb|right|300px|Diners als que apareix Nabia]]

En contrapresentació per la seua ajuda durant la guerra, [[Antiga Roma|Roma]] va permetre a Nabis mantindre el seu domini sobre la polis de Argos. Mentres ell ocupava el tro d'Esparta, va fer a la seua esposa Apia governant de la seua polis natal (Argos). Després, Apia i Nabis donaren un colp financier al confiscar grans propietats a les families riques de la polis baix el seu domini i torturant a aquells que varen opondre resistència. La major part de la terra confiscada fon redistribuida als hilotas liberts leals a Nabis. Una vegada que va incrementar al seu territori riquea a través d'eixe método Nabis començà la construcció del [[port de Gitión]] per a convertir-lo en un gran arsenal naval i fortificà la ciutat de Esparta. També va permetre als seus aliats cretenses mantindre bases navals en territori espartà, des de les quals cometien actes de pirateria. El creiximent de la seua força naval va permetre inclús als més pobre participar com remers de les seues naus i aixina tindre un ofici lucratiu. Pero la extensió de la capacitat naval del port de Gitión en eixes circunstàncies desagradava als llimítrofes estats del mar Egeo, aixina com la pròpia República romana.

En contrapresentació per la seua ajuda durant la guerra, [[Antiga Roma|Roma]] va permetre a Nabis mantindre el seu domini sobre la polis de Argos. Mentres ell ocupava el tro d'Esparta, va fer a la seua esposa Apia governant de la seua polis natal (Argos). Després, Apia i Nabis donaren un colp financier al confiscar grans propietats a les famílies riques de la polis baix el seu domini i torturant a aquells que varen opondre resistència. La major part de la terra confiscada fon redistribuida als hilotas liberts leals a Nabis. Una vegada que va incrementar al seu territori riquea a través d'eixe método Nabis començà la construcció del [[port de Gitión]] per a convertir-lo en un gran arsenal naval i fortificà la ciutat de Esparta. També va permetre als seus aliats cretencs mantindre bases navals en territori espartà, des de les quals cometien actes de pirateria. El creiximent de la seua força naval va permetre inclús als més pobre participar com remers de les seues naus i aixina tindre un ofici lucratiu. Pero la extensió de la capacitat naval del port de Gitión en eixes circumstàncies desagradava als llimítrofes estats del mar Egeo, aixina com la pròpia República romana.

El govern de Nabis se fundamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.

El govern de Nabis se fundamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.

== Planificació ==

== Planificació ==

[[Image:Mapa_Macedonia.png|305px|thumb|right|Mapa de [[Grécia]] i el [[mar Egeu]] poc després d'escomençar la [[Segona Guerra Macedònica]].]]

[[Image:Mapa_Macedonia.png|305px|thumb|right|Mapa de [[Grécia]] i el [[mar Egeu]] poc després d'escomençar la [[Segona Guerra Macedònica]].]]

La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] aceptaren la proposta dels [[aqueo|aqueos]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grécia|Grécia]].

La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueo|aqueos]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grécia|Grécia]].

En el any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grécia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren Grécia inmediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis per el seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia. L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretexte per a apostar algunes llegions en Grécia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grécia.

En el any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren Grécia immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis per el seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia. L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretexte per a apostar algunes llegions en Grécia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grécia.

[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, per el contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a aceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara a el [[Peloponeso]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.

[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, per el contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a aceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara a el [[Peloponeso]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.

Nabis va designar al seu cunyat, el argiu Pitàgoras, comandant de la seua guarnició de 15.000 hòmens en Argos. A mesura que els romans i la Lliga Aquea alvançaven cara a la ciutat, un jove argiu quidrat Damocles intentà iniciar una rebelió contra la guarnició espartana. En uns pocs seguidors, es va sustituir en el àgora de la ciutat i va gritar als seus conciutadans argius, exhortànt-les a rebelar-se. En tot i això, la rebelió mai va aplegar a materialisar i Damocles, junt en la majoria dels seus seguidors, foren rodejats i asesinats per la guarnició espartana. Uns pocs supervivents del grup de Damocles varen atényer fugir de la ciutat i es varen dirigir al campament de Flaminino. Ahí li varen sorgir que si acostava el seu campament a les portes de la ciutat, els argius es rebelarien en contra dels espartans.

Nabis va designar al seu cunyat, el argiu Pitàgoras, comandant de la seua guarnició de 15.000 hòmens en Argos. A mesura que els romans i la Lliga Aquea alvançaven cara a la ciutat, un jove argiu nomenat Damocles intentà iniciar una rebelió contra la guarnició espartana. En uns pocs seguidors, es va substituir en el àgora de la ciutat i va gritar als seus conciutadans argius, exhortànt-les a rebelar-se. En tot i això, la rebelió mai va aplegar a materialisar i Damocles, junt en la majoria dels seus seguidors, foren rodejats i assessinats per la guarnició espartana. Uns pocs supervivents del grup de Damocles varen atényer fugir de la ciutat i es varen dirigir al campament de Flaminino. Ahí li varen sorgir que si acostava el seu campament a les portes de la ciutat, els argius es rebelarien en contra dels espartans.

Flaminino envià a la seua infanteria i cavalleria llaugeres a trobar un nou terreny a on emplaçar el campament. Al divisar al chicotet grup de soldats romans, un contingent de tropes espartanes ixqueren per les portes de la ciutat i s'enredraren en una escaramussa en els romans, aproximadament a 300 peus de les muralles de la ciutat. Finalment, els romans obligaren a que els espartans es retirasen de volta a la ciutat.

Flaminino envià a la seua infanteria i cavalleria llaugeres a trobar un nou terreny a on emplaçar el campament. Al divisar al chicotet grup de soldats romans, un contingent de tropes espartanes ixqueren per les portes de la ciutat i s'enredraren en una escaramussa en els romans, aproximadament a 300 peus de les muralles de la ciutat. Finalment, els romans obligaren a que els espartans es retirasen de volta a la ciutat.

| texto  = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Usuari:{{{1}}}|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, abans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa pàgina d'usuari {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>

| texto  = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Usuari:{{{1}}}|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, abans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa pàgina d'usuari {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>

[[Categoria: Antiga Grécia]]

[[Categoria: Antiga Grècia]]