Canvis

9 bytes eliminats ,  13:48 13 dec 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:    −
'''Balànsiya''' fou el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'època àrap. La [[ciutat de València]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins al [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
+
'''Balànsiya''' fon el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'època àrap. La [[ciutat de València]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins a l'any [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
    
== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
 
== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
 
Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[Valéncia romana|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII|sigles VIII]], [[sigle IX|IX]] i [[sigle XI|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.
 
Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[Valéncia romana|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII|sigles VIII]], [[sigle IX|IX]] i [[sigle XI|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.
   −
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Cordova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Cordova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.
+
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Cordova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Cordova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.
   −
A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual barri del [[Barri del Carme|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
+
En l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
   −
== València durant la Taifa ==
+
== Valéncia durant la Taifa ==
 
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]
 
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]
 
{{principal|Taifa de Balansiya}}
 
{{principal|Taifa de Balansiya}}
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Cordova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tota la [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment en el [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
+
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Cordova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
   −
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, vencé l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
+
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va vencer l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.
    
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].
 
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].
124 718

edicions