8
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Història de València}} Fitxer:murada_àrab_valència.jpg|thumb|Torre de la murada àrab del segle XI, envoltada d'edificis (actual barri del [[el Carme (b...»
{{Història de València}}
[[Fitxer:murada_àrab_valència.jpg|thumb|Torre de la murada àrab del segle XI, envoltada d'edificis (actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]], a [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]]). És una de les poques restes del període musulmà de València]]
[[Fitxer:plat_àrab_València.jpg|thumb|Plat de ceràmica àrab (s. XII), procedent de les excavacions de la cripta arqueològica de Sant Vicent Màrtir (barri de la [[la Seu (barri de València)|Seu]])]]
'''Balànsiya''' fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de [[València]] en l'època àrab. La [[ciutat de València]], igual que la majoria de la [[península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre el [[711]] i el [[716]]. En el cas de València, aquest domini musulmà s'estendria fins al [[1238]], any en què [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
== València durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
Molt poc és sabut sobre la València musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[València romana|Valentia]] com Balànsiya, però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] ens parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Còrdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.
A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
== València durant la Taifa ==
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] a l'any [[1031]], amb la de València en verd fosc]]
{{principal|Taifa de Balansiya}}
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del [[Califat de Còrdova]] el [[1010]]. Amb un breu ''interregnum'' al final del segle XI, duraria fins al [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] l'esborraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de València]]. El veritable auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment al [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en aquest moment.
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] el [[1065]], [[Setge de Balansiya (1065)|i assetjà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el setge, vencé l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[segle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]], un mercenari de fortuna, va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al [[1103]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els [[almohades]], que van controlar la península a partir del [[1145]], van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el rei Llop, monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el [[1171]].
Durant les primeres dècades del [[segle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nord passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment el 1238 la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].
== Vegeu també ==
* [[Valentia]], la València romana.
* [[Taifa de Balansiya]].
* [[Conquesta de la ciutat de València]].
* [[Regne de València]].
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís.
* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].
{{Portal de València}}
[[Categoria:Geografia històrica del Regne Valencià]]
[[Categoria:Geografia de València]]
[[Categoria:Història de València]]
[[Categoria:Poblacions de Xarq al-Àndalus]]
[[Categoria:Època musulmana al Regne Valencià]]
[[Fitxer:murada_àrab_valència.jpg|thumb|Torre de la murada àrab del segle XI, envoltada d'edificis (actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]], a [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]]). És una de les poques restes del període musulmà de València]]
[[Fitxer:plat_àrab_València.jpg|thumb|Plat de ceràmica àrab (s. XII), procedent de les excavacions de la cripta arqueològica de Sant Vicent Màrtir (barri de la [[la Seu (barri de València)|Seu]])]]
'''Balànsiya''' fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de [[València]] en l'època àrab. La [[ciutat de València]], igual que la majoria de la [[península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre el [[711]] i el [[716]]. En el cas de València, aquest domini musulmà s'estendria fins al [[1238]], any en què [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
== València durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
Molt poc és sabut sobre la València musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[València romana|Valentia]] com Balànsiya, però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] ens parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Còrdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.
A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
== València durant la Taifa ==
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] a l'any [[1031]], amb la de València en verd fosc]]
{{principal|Taifa de Balansiya}}
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del [[Califat de Còrdova]] el [[1010]]. Amb un breu ''interregnum'' al final del segle XI, duraria fins al [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] l'esborraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de València]]. El veritable auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment al [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en aquest moment.
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] el [[1065]], [[Setge de Balansiya (1065)|i assetjà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el setge, vencé l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[segle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]], un mercenari de fortuna, va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al [[1103]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els [[almohades]], que van controlar la península a partir del [[1145]], van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el rei Llop, monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el [[1171]].
Durant les primeres dècades del [[segle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nord passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment el 1238 la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].
== Vegeu també ==
* [[Valentia]], la València romana.
* [[Taifa de Balansiya]].
* [[Conquesta de la ciutat de València]].
* [[Regne de València]].
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís.
* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].
{{Portal de València}}
[[Categoria:Geografia històrica del Regne Valencià]]
[[Categoria:Geografia de València]]
[[Categoria:Història de València]]
[[Categoria:Poblacions de Xarq al-Àndalus]]
[[Categoria:Època musulmana al Regne Valencià]]