1821
edicions
Canvis
→Curiositats
En data 5 d'abril de 1540 va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels successos de l'exploració en el nau ''Santa Àgueda'', en el nau ''Trinitat' va continuar en l'exploració, mai més es va saber de [[Francisco d'Ulloa]] i dels seus companyons de navegació.
En data 5 d'abril de 1540 va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels successos de l'exploració en el nau ''Santa Àgueda'', en el nau ''Trinitat' va continuar en l'exploració, mai més es va saber de [[Francisco d'Ulloa]] i dels seus companyons de navegació.
=== El nom de California ===
Un jangló enemic de Cortés a qui un escritor de l'época cita com Alarcón (es tractaria de [[Fernando d'Alarcón]]?), en clara alusió a ''Les gestes d'Esplandián'', novela de cavalleria en voga per aquells dies, va donar per nomenar en to burlesc a les abandonades terres com ''California'' pera ferir a Cortés per haver fracassat en el tercer viage d'exploració, quan este va tractar infructuosament d'establir una colònia en les terres acabades de descobrir i que li pertanyien per Cèdula Real.
Actualment es coneixen en el nom de ''California'', la [[península de Baixa California]], el [[golf de California]], i tres estats; [[California]], [[Baixa California]] i [[Baixa California Sur]].
Ademés, el [[golf de California]] és conegut també com [[Mar de Cortés]].
== La llegenda negra ==
La pijor taca en el full de servicis de Cortés és que va consentir la tortura de [[Cuauhtémoc]] i del cacic de Tacuba, ya que els soldats estaven assedegats d'or, i creïen que este havia de saber a on es trobava. Abdós van ser aforcats l'any 1525 en la funesta expedició a Les Hibueras, per sospites de traïció.
Els seus enemics van intrigar en la cort de l'emperador [[Carlos V]], acusant-lo de furtar or del quint real i del repartiment als conquistadors i sospitant que havia donat orde d'enverinar a la seua esposa Catalina Juárez (veja: [http://www.motecuhzoma.De/xuarez.Html Hernán Cortés i la seua fosca relació en Catalina Juárez]) i a alguns dels enviats en provisions reals. Desterrat de Mèxic, fon a Castella pera reclamar la governació de Nova Espanya, pero només va conseguir el marquesat de la Vall i li van donar terres prop de l'estat actual de [[Oaxaca]]..
Hernán Cortés va morir en el divendres 2 de decembre de l'any 1547 en [[Castilleja de la Cuesta]], tractant de tornar a les seues possessions americanes.
== Pelegrinar dels seus restes ==
Hernán Cortés fon inhumat diverses vegades. La causa dels trasllats dels seus restes mortals radica en el fet que en els seus testaments va canviar en més d'una ocasió la situació del lloc a on desijava reposar per tota l'eternitat. Quan residia en la [[Nova Espanya]], primer va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua al [[hospital de Jesús]], hospital que el conquistador havia fundat, posteriorment va declarar els seus desijos de ser sepultat en un monasteri que havia ordenat construir en [[Coyoacán]], una població veïna a la capital mexicana, monasteri que mai fon construït pel fet que va haver de partir a Espanya a fi d'enfrontar-se a un juí de residència que se li va seguir.
En Espanya ya cansat i malalt a mig d'octubre de 1547 va modificar el seu testament pera indicar que hauria de ser sepultat en la parròquia del lloc a on morira.<ref>Testament atorgat per Hernán Cortés el 12 d'octubre de 1547, en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu04madruoft Colecció de documents inèdits per a la història d'Espanya, vol. IV], ps. 239-277.</ref> La seua mort en Espanya va portar com a conseqüència que fora inicialment sepultat en el monasteri de Sant Isidor del Camp, en [[Santiponce (Sevilla)]], en la cripta de la família del Duc de Medina Sidonia davall les grades de l'altar major en un epitafi que li va dedicar el seu fill Martín Cortés, segon marqués de la Vall. L'epitafi que li va dedicar el seu fill Deya:
{{Cita|''Pare la sort de qui impròpiament''<br />
''Este baix món posseïa''<br />
''Valor que la nostra edat enriquia,''</br>
''Descansa ara en pau, eternament''.}}
En 1550 a tres anys de la seua mort, els seus restes van ser canviats de lloc dins de la mateixa iglésia, i esta vegada fon inhumat just a un costat de l'altar dedicat a Santa Caterina. Durant 19 anys els seus restes van jaure en el monasteri de Sant Isidor fins que en 1566 els seus restes mortals van ser transladats a la [[Nova Espanya]] i sepultat junt en sa mare i una de les seues filles en el temple de San Francisco de Texcoco, ubicat en la població de [[Texcoco]] pròxima a la ciutat de Mèxic. Els seus restes jaurien allí fins 1629.
En 1629 a la mort del senyor Pedro Cortés, Quart marqués de la Vall i últim descendent d'Hernán Cortés en llínea masculina, les autoritats civils i eclesiàstiques de la colònia espanyola van decidir sepultar-los en la mateixa iglésia, aixina que les restes de Cortés van ser inhumats prop de l'altar major (en una caseta darrere del Sagrari) en l'iglésia del convent de San Francisco, ubicat enfront de la plaça de Santo Domingo en la capital mexicana, allí van deixar gravada la següent inscripció «''Ferdinandi Cortés ossa servatur hic famosa''».
En 1716 una remodelació del temple de San Francisco va obligar els franciscans a exhumar les restes i traslladar-los a la part posterior del retaule major, lloc en que permaneixerien durant 78 anys.
En 1794 les autoritats de la colònia van exhumar novament les restes de Cortés a fi de complir en els desijos del conquistador de Mèxic que en una una ocasió va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua a l'Hospital de Jesús, aixina que van traure l'ossada de Cortés del temple de San Francisco que jauria en la seua caseta en una urna de fusta i vidre en anses de plata i pintat en la capçalera de l'urna l'escut d'armes del marqués d'Oaxaca, els seus restes van ser traslladats en gran pompa al que es creïa seria el seu últim domicili, es van colocar blandons de plata sobre el sepulcre i dins del temple es va erigir un sòcol i sobre el sòcol un bust del conquistador, en eixe lloc els seus restes descansarien durant 23 anys.
En 1823, als dos anys de la [[Independència de Mèxic]] va iniciar el memorial pera honrar els insurgents morts durant la guerra d'independència, les restes d'ells van ser portats a la ciutat de Mèxic en la catedral de la qual van ser depositats, un gran moviment nacionaliste va sorgir entre els habitants de la capital mexicana al grau que es va témer que una torba assaltara el temple per a prendre les restes de Cortés, per això el ministre mexicà [[Lucas Alamán]] i el capellà major de l'Hospital van desmantellar la nit del 15 de setembre el mausoleu, en tant el bust i la resta d'ornaments van ser enviats a Itàlia per a fer creure els agitadors que les restes mortals de Cortés havien eixit del país, en realitat l'urna en l'ossada fon amagada davall la tarima del temple de l'Hospital de Jesús, durant tretze anys les restes van permanéixer amagats allí.
En 1836, ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat les restes de Cortés.
En 1946, alguns historiadors del [[Colege de Mèxic]] van tindre accés a l'acta notarial en la que es detallava l'últim domicili de Cortés i van decidir buscar les restes, el dumenge 24 de novembre del mateix any els historiadors van trobar la caseta que guardava l'urna, després de realisar alguns estudis per a autentificar els ossos van procedir a restaurar l'urna i van recomanar conservar les restes d'Hernán Cortés en el mateix lloc.
El 28 de novembre de 1946 el president de Mèxic va expedir un decret per mig del qual va conferir al [[Institut Nacional d'Antropologia i Història]] la custòdia de les restes mortals d'Hernán Cortés.
El 9 de juliol de 1947 se tornen a inhumar les restes en el mateix lloc en que els van trobar
I es va posar sobre el mur de l'iglésia una placa de bronze en l'escut d'armes de Cortés gravat i la inscripció:
::''HERNÁN CORTÉS''
:::''1485-1547''
Al final, les restes del conquistador espanyol descansen en el lloc que va triar en la seua joventut per a ser sepultat.
== Curiositats ==
== Curiositats ==