2744
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} Archiu:Photoelectric effect.svg|250px|thumb|Un diagrama ilustrant l'emissió dels electrons d'una placa metàlica, requerint de l'energia qu...»
{{En desenroll}}
[[Archiu:Photoelectric effect.svg|250px|thumb|Un diagrama ilustrant l'emissió dels electrons d'una placa metàlica, requerint de l'energia que és absorbida d'un fotó.]]
[[Archiu:HEINRICH HERTZ.JPG |250px|thumb|right| [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], al voltant de [[1890]], descobridor de l'efecte fotoelèctric.]]
El '''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref>
A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:
* [[Fotoconductivitat]]: És l'aument de la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat elèctrica]] de la matèria o en diodos provocada per la llum. Descoberta per [[*¡Willoughby Smith]] en el [[seleni]] cap a la mitat del [[sigle XIX]].
* [[Cèlula fotoelèctrica|Efecte fotovoltaic]]: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera [[Cèlula fotoelèctrica|cèlula solar]] va ser fabricada per [[Charles *Fritts]] en 1884. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.
L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en 1887, en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum #ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en 1905 el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en 1921 i 1923, respectivament.
Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).
[[Categoria:Mecànica quàntica]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemània del sigle XIX]]
[[Categoria:Ciència de 1887]]
[[Categoria:Alemània en 1887]]
{{Traduït de|es|Efecto fotoeléctrico}}
[[Archiu:Photoelectric effect.svg|250px|thumb|Un diagrama ilustrant l'emissió dels electrons d'una placa metàlica, requerint de l'energia que és absorbida d'un fotó.]]
[[Archiu:HEINRICH HERTZ.JPG |250px|thumb|right| [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], al voltant de [[1890]], descobridor de l'efecte fotoelèctric.]]
El '''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref>
A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:
* [[Fotoconductivitat]]: És l'aument de la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat elèctrica]] de la matèria o en diodos provocada per la llum. Descoberta per [[*¡Willoughby Smith]] en el [[seleni]] cap a la mitat del [[sigle XIX]].
* [[Cèlula fotoelèctrica|Efecte fotovoltaic]]: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera [[Cèlula fotoelèctrica|cèlula solar]] va ser fabricada per [[Charles *Fritts]] en 1884. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.
L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en 1887, en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum #ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en 1905 el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en 1921 i 1923, respectivament.
Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).
[[Categoria:Mecànica quàntica]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemània del sigle XIX]]
[[Categoria:Ciència de 1887]]
[[Categoria:Alemània en 1887]]
{{Traduït de|es|Efecto fotoeléctrico}}