Canvis

5 bytes eliminats ,  20:22 24 nov 2016
sense resum d'edició
Llínea 27: Llínea 27:  
La primera menció sobre l'atracció d'una agulla apareix en un treball realisat entre els anys [[20]] i [[100]] de la nostra era: «La magnetita atrau a l'agulla».
 
La primera menció sobre l'atracció d'una agulla apareix en un treball realisat entre els anys [[20]] i [[100]] de la nostra era: «La magnetita atrau a l'agulla».
   −
El científic [[*Shen *Kua]] (1031-1095) va escriure sobre la [[brúixola ]] d'agulla magnètica i va millorar la precisió en la navegació amprant el concepte astronòmic del [[nort]] absolut. Cap al [[sigle XII]] els chinencs ya havien desenrollat la tècnica prou com per a utilisar la brúixola per a millorar la navegació. [[Alexander *Neckam]] va ser el primer europeu en conseguir desenrollar esta tècnica en [[1187]].
+
El científic [[Shen Kua]] (1031-1095) va escriure sobre la [[brúixola ]] d'agulla magnètica i va millorar la precisió en la navegació amprant el concepte astronòmic del [[nort]] absolut. Cap al [[sigle XII]] els chinencs ya havien desenrollat la tècnica prou com per a utilisar la brúixola per a millorar la navegació. [[Alexander *Neckam]] va ser el primer europeu en conseguir desenrollar esta tècnica en [[1187]].
   −
[[Peter Peregrinus de Maricourt]], va anar un estudiós francés del sigle XIII que va realisar experiments sobre magnetisme i va escriure el primer tractat existent per a les propietats d'imans. El seu treball es destaca per la primera discussió detallada d'una [[brúixola]]. El cosmògraf espanyol [[Martín Cortés de Albacar]], format en Saragossa i en l'escola de pilots de [[Càdis]], va descobrir i va situar el [[pol magnètic]] en [[Groenlandia]] en [[1551]] per als navegants espanyols i anglesos (el seu llibre va ser traduït i molt reimprés en Anglaterra) facilitant aixina considerablement la navegació. [[Galileo Galilei]] i el seu amic [[Francesco Sagredo]] es varen interessar en el magnetisme engastant un bon tros de roca magnètica de més de quilo i mig en un bell artilugi de fusta; la [[magnetita]] es disponia de tal manera que, a modo d'iman, atrea una bola de ferro de casi quatre quilos de pes; pero la falta d'aplicacions pràctiques i econòmiques de l'invent va desalenar més experimentació per part d'estos destacats científics italians.<ref>Manuel Lozano Leyva, "¿Sabías que Galileo menospreció el magnetismo por razones económicas?", en ''El País'' 6 de noviembre de 2013, http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/06/actualidad/1383735368_500824.html</ref>En 1600 el mege i físic [[William Gilbert]] va publicar en Londres la seua obra ''De magnete,*magneticisque corporibus, et de magne magnete tellure; Physiologia noua, plurimis & argumentis, & experimentis demostrata'' ("Sobre l'iman i els cossos magnètics i sobre el gran iman la Terra"), per a abreviar citat com ''[[De *magnete]]'', que va establir les bases de l'estudi profunt del magnetisme consignant les característiques i tipologies dels imans i realisant tot tipo d'experiments cuidadosadament descrits. Va observar que la màxima atracció eixercida pels imans sobre els trossos de ferro es realisava sempre en les zones anomenades "pols" de l'iman. Va classificar els materials en [[Conductor elèctric|conductor]]és i [[Aïllant elèctric|aïllant]]s i va idear el primer [[electroscopi]]. Va descobrir la [[imantació]] per influència i va anar el primer en apercebre que l'imantació del ferro es pert en calfar-ho al roigg. Va estudiar l'inclinament d'una agulla magnètica concloent que la Terra es comporta com un gran iman.
+
[[Peter Peregrinus de Maricourt]], va anar un estudiós francés del sigle XIII que va realisar experiments sobre magnetisme i va escriure el primer tractat existent per a les propietats d'imans. El seu treball es destaca per la primera discussió detallada d'una [[brúixola]]. El cosmògraf espanyol [[Martín Cortés de Albacar]], format en Saragossa i en l'escola de pilots de [[Càdis]], va descobrir i va situar el [[pol magnètic]] en [[Groenlandia]] en [[1551]] per als navegants espanyols i anglesos (el seu llibre va ser traduït i molt reimprés en Anglaterra) facilitant aixina considerablement la navegació. [[Galileo Galilei]] i el seu amic [[Francesco Sagredo]] es varen interessar en el magnetisme engastant un bon tros de roca magnètica de més de quilo i mig en un bell artilugi de fusta; la [[magnetita]] es disponia de tal manera que, a modo d'iman, atrea una bola de ferro de casi quatre quilos de pes; pero la falta d'aplicacions pràctiques i econòmiques de l'invent va desalenar més experimentació per part d'estos destacats científics italians.<ref>Manuel Lozano Leyva, "¿Sabías que Galileo menospreció el magnetismo por razones económicas?", en ''El País'' 6 de noviembre de 2013, http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/06/actualidad/1383735368_500824.html</ref>En 1600 el mege i físic [[William Gilbert]] va publicar en Londres la seua obra ''De magnete,magneticisque corporibus, et de magne magnete tellure; Physiologia noua, plurimis & argumentis, & experimentis demostrata'' ("Sobre l'iman i els cossos magnètics i sobre el gran iman la Terra"), per a abreviar citat com ''[[De magnete]]'', que va establir les bases de l'estudi profunt del magnetisme consignant les característiques i tipologies dels imans i realisant tot tipo d'experiments cuidadosadament descrits. Va observar que la màxima atracció eixercida pels imans sobre els trossos de ferro es realisava sempre en les zones anomenades "pols" de l'iman. Va classificar els materials en [[Conductor elèctric|conductor]]és i [[Aïllant elèctric|aïllant]]s i va idear el primer [[electroscopi]]. Va descobrir la [[imantació]] per influència i va anar el primer en apercebre que l'imantació del ferro es pert en calfar-ho al roigg. Va estudiar l'inclinament d'una agulla magnètica concloent que la Terra es comporta com un gran iman.
   −
El coneiximent del magnetisme es va mantindre llimitat als imans fins que en [[1820]] [[Hans Christian Øersted]], professor de la [[Universitat de Copenhague]], va descobrir que un fil conductor sobre el que circulava una corrent que eixercia un destorbament magnètic al seu entorn, que aplegava a poder moure una agulla magnètica situada en eixe entorn <ref>[http://www.mailxmail.com/curso/excelencia/historia_fisica/capitulo8.htm Historia de la física]</ref> Molts atres experiments varen seguir en [[André-Marie Ampère]], [[Carl Friedrich Gauss]], [[Michael Faraday]] i uns atres que varen trobar vínculs entre el magnetisme i l'electricitat. [[James Clerk Maxwell]] va sintetisar i va explicar estes observacions en les seues [[equacions de Maxwell]]. Va unificar el magnetisme i l'electricitat en un sol camp, el [[electromagnetisme]]. En 1905, [[Albert Einstein|Einstein]] va usar estes lleis per a comprovar la seua teoria de la [[relativitat especial]],<ref>A. Einstein: "On the Electrodynamics of Moving Bodies", June 30, 1905. http://www.fourmilab.ch/etexts/einstein/specrel/www/.</ref> en el procés va mostrar que l'electricitat i el magnetisme estaven fonamentalment vinculades.
+
El coneiximent del magnetisme es va mantindre llimitat als imans fins que en [[1820]] [[Hans Christian Ørsted]], professor de la [[Universitat de Copenhague]], va descobrir que un fil conductor sobre el que circulava una corrent que eixercia un destorbament magnètic al seu entorn, que aplegava a poder moure una agulla magnètica situada en eixe entorn <ref>[http://www.mailxmail.com/curso/excelencia/historia_fisica/capitulo8.htm Historia de la física]</ref> Molts atres experiments varen seguir en [[André-Marie Ampère]], [[Carl Friedrich Gauss]], [[Michael Faraday]] i uns atres que varen trobar vínculs entre el magnetisme i l'electricitat. [[James Clerk Maxwell]] va sintetisar i va explicar estes observacions en les seues [[equacions de Maxwell]]. Va unificar el magnetisme i l'electricitat en un sol camp, el [[electromagnetisme]]. En 1905, [[Albert Einstein|Einstein]] va usar estes lleis per a comprovar la seua teoria de la [[relativitat especial]],<ref>A. Einstein: "On the Electrodynamics of Moving Bodies", June 30, 1905. http://www.fourmilab.ch/etexts/einstein/specrel/www/.</ref> en el procés va mostrar que l'electricitat i el magnetisme estaven fonamentalment vinculades.
     
2744

edicions