2744
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Es nomena en reconeiximent del físic francés [[Charles-Augustin de Coulomb]] (1736-1806), que la va enunciar en 1785 i forma la base de la [[electroestàtica]].
Es nomena en reconeiximent del físic francés [[Charles-Augustin de Coulomb]] (1736-1806), que la va enunciar en 1785 i forma la base de la [[electroestàtica]].
== Desenroll de la llei ==
[[Charles-Augustin de Coulomb]] va desenrollar la [[balança de torsió]] en la que va determinar les propietats de la força electrostàtica. Este instrument consistix en una barra que penja d'una fibra capaç d'endoblegar-se. Si la barra gira, la fibra tendix a fer-la retornar a la seua posició original, en lo que coneixent la força de torsió que la fibra eixercix sobre la barra, es pot determinar la força eixercida en un punt de la barra. La llei de ''Coulomb '' també coneguda com a llei de càrregues té a vore en les càrregues elèctriques d'un material, és dir, depén de si les seues càrregues són negatives o positives.
[[Archiu:Inversa.png|thumb|250px| Variació de la força de Coulomb entre dos càrregues puntuals en funció de la distància.]]
En la barra de la balança, Coulomb va colocar una menuda esfera carregada i a continuació, a diferents distàncies, va posicionar una atra esfera també carregada. Després va medir la força entre elles observant l'àngul que girava la barra.
Dites medicions varen permetre determinar que:
* La força d'interacció entre dos càrregues <math>q_1 ,!</math> i <math>q_2 ,!</math> duplica la seua magnitut si alguna de les càrregues dobla el seu valor, la triplica si alguna de les càrregues aumenta el seu valor en un factor de tres, i aixina successivament. Va concloure llavors que el valor de la força era proporcional al producte de les càrregues:
<center><math>F \,\!</math> <math>\propto \,\!</math> <math> q_1 \,\!</math> y <math>F \,\!</math> <math>\propto \,\!</math> <math> q_2 \,\!</math></center>
en consecuència:
<center><math> F \,\!</math> <math>\propto \,\!</math> <math> q_1 q_2 \,\!</math></center>
* Si la distància entre les càrregues és <math>r \,\!</math>, en duplicar-la, la força d'interacció disminuïx en un factor de 4 (2²); en triplicar-la, disminuïx en un factor de 9 (3²) i al quadriplicar <math>r \,\!</math>, la força entre càrregues disminuïx en un factor de 16 (4²). En conseqüència, la força d'interacció entre dos càrregues puntuals, és inversament proporcional al quadrat de la distància:
<center><math>F \,\!</math> <math>\propto \,\!</math> <math>1\over r^2 \,\!</math></center>
Associant abdós relacions:
<center><math>F \,\!</math> <math>\propto \,\!</math> <math>q_1q_2\over r^2 \,\!</math></center>
Finalment, s'introduïx una constant de proporcionalitat per a transformar la relació anterior en una igualtat:
<center><math> F = \kappa \frac{q_1 q_2}{r^2} \,\!</math>
</center>
a on per al sistema internacional d'unitats:
<center><math> \kappa = 9 \times 10^9 \frac{N \cdot m^2}{C^2}</math>
<math>q_1</math> y <math>q_2</math> són el valor de les càrregues en *Coulombs (''C'')
<math>r</math> és la distància que separa a les càrregues en metros (''m'')
<math>F</math> és la força d'atracció o repulsió en Newtons (''N'') (càrregues del mateix signe es repelixen, càrregues de signe opost s'atrauen)
</center>