124 784
edicions
Canvis
mLlínea 7:
Llínea 7: − + Llínea 13:
Llínea 13: − +
→Castelló de la Plana
* Topònim
* Topònim
La primera referència al topònim del municipi naixeria gràcies a la suposta relació de Castelló en la ciutat ibèrica de ''Cartalias'', ''Castalias'' o ''Castalium'', que apareixeria citada en la geografia d'[[Estrabón]] com el lloc on s'emplaçaria la font de les muses gregues. Els primers documents que nomenen a l'assentament situat en la montanya de la Magdalena, ho fan en els noms de ''Kastilgón'', ''Castilgone ripa de mare'' o ''Castilion'', que procedixen de l'época de la conquista aragonesa per part del [[El Sit|Cid]]. Despuix de la definitiva reconquista cristiana per part de [[Jaume I]], la primera denominació donada a la nova vila va ser la de ''Castelló de Borriana'', puix [[Borriana]] era la principal localitat de la zona i capital de la [[Plana]]. D'entre el conjunt d'alquerías que ho formaven, solament la de Benimahomet, en la que es va formar un núcleu relativament important de població, rebria la corresponent carta pobla en [[1239]]. Posteriorment, despuix del trasllat de totes les autoritats a [[Castelló]], es va adoptar el nom de Castelló de la Plana, per a diferenciar d'atres poblacions també denominades Castelló. Castelló, en valencià, significa "Castell menut" i plana significa "planura".
La primera referència al topònim del municipi naixeria gràcies a la suposta relació de Castelló en la ciutat ibèrica de ''Cartalias'', ''Castalias'' o ''Castalium'', que apareixeria citada en la geografia d'[[Estrabón]] com el lloc on s'emplaçaria la font de les muses gregues. Els primers documents que nomenen a l'assentament situat en la montanya de la Magdalena, ho fan en els noms de ''Kastilgón'', ''Castilgone ripa de mare'' o ''Castilion'', que procedixen de l'época de la conquista aragonesa per part del [[El Sit|Cid]]. Despuix de la definitiva reconquista cristiana per part de [[Jaume I]], la primera denominació donada a la nova vila va ser la de ''Castelló de Borriana'', puix [[Borriana]] era la principal localitat de la zona i capital de la [[Plana]]. D'entre el conjunt d'[[Alqueria|alqueries]] que ho formaven, solament la de Benimahomet, en la que es va formar un núcleu relativament important de població, rebria la corresponent carta pobla en [[1239]]. Posteriorment, despuix del trasllat de totes les autoritats a [[Castelló]], es va adoptar el nom de Castelló de la Plana, per a diferenciar d'atres poblacions també denominades Castelló. Castelló, en valencià, significa "Castell menut" i plana significa "planura".
En la ciutat se sol acurtar el nom, reduint-ho a ''Castelló''. També és molt utilisat el sobrenom de ''Capital de la Plana'', generalment fent referencia a la situació de la ciutat.
En la ciutat se sol acurtar el nom, reduint-ho a ''Castelló''. També és molt utilisat el sobrenom de ''Capital de la Plana'', generalment fent referencia a la situació de la ciutat.
* Gentilici
* Gentilici
El gentilici castellonenc és l'oficial de la ciutat i de la província de Castelló. El gentilici oficial en valencià és castellonenc per al masculí i castellonenca per al femení. En la ciutat de Castelló de la Plana també són utilisats els termens, ''castelloner'' o ''castellonera'', per a referir-se a lo mateix, encara que eixa denominació és més pròpia de les [[Festes de la Magdalena]], quan se vestix l'indumentària tradicional pròpia de la ciutat de Castelló, que també designa a la persona que ho porta.
El gentilici castellonenc és l'oficial de la ciutat i de la província de Castelló. El gentilici oficial en [[valencià]] és castellonenc per al masculí i castellonenca per al femení. En la ciutat de Castelló de la Plana també són utilisats els termens, ''castelloner'' o ''castellonera'', per a referir-se a lo mateix, encara que eixa denominació és més pròpia de les [[Festes de la Magdalena]], quan se vestix l'indumentària tradicional pròpia de la ciutat de Castelló, que també designa a la persona que ho porta.
== Vore també ==
== Vore també ==