2744
edicions
Canvis
sense resum d'edició
A pesar de les diferències en les definicions, la seua importància es posa de manifest en els diferents métodos d'anàlisis, quan s'aplica a reaccions àcit-base d'espècies [[gas]]eoses o [[líquit|líquides]], o quan el caràcter àcit o bàsic pot ser una miqueta menys evident. El primer d'estos conceptes científics de àcits i bases va ser proporcionat pel químic francés [[Antoine Lavoisier]], al voltant de 1776.<ref name="lavoisier_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - La taula de descobriments atribuïx a Antoine Lavoisier ser el primer en publicar una teoria científica en relació en els [[oxoàcit]]s.</ref>
=== Definició de Lavoisier ===
Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier|Lavoisier]] dels [[àcit fort|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen|HF]], [[clorur d'hidrogen|HCl]], [[bromur d'hidrogen|HBr]], [[yodur d'hidrogen|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostingut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").
La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de 1810 i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.