3843
edicions
Canvis
→Demostratuis
=== Vocals ===
=== Vocals ===
=== Vocals tòniques ===
=== Vocals tòniques ===
En valencià hi ha set vocals tòniques<ref>Gramàtica didàctica de valencià p.8</ref>:
En valencià hi ha sèt vocals tòniques<ref>Gramàtica didàctica de valencià p.8</ref>:
* a (mà);
* [[a]] (mà);
* e (fe);
* [[e]] (fe);
* e oberta (mel);
* e oberta (mel);
* i (fill);
* [[i]] (fill);
* o (tot);
* [[o]] (tot);
* o oberta (por);
* o oberta (por);
* u (fum).
* [[U (lletra)|u]] (fum).
=== Vocals àtones ===
=== Vocals àtones ===
=== Els diftoncs ===
=== Els diftoncs ===
{{AP|Diftonc}}
Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen <ref>Gramàtica didàctica de valencià p.12</ref>:
Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen <ref>Gramàtica didàctica de valencià p.12</ref>:
* creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
* creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
=== Consonants ===
=== Consonants ===
=== Alfabet consonàntic valencià ===
=== Alfabet consonàntic valencià ===
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents<ref>Gramàtica didàctica de valencià p.20</ref>:
Les lletres de l'[[Alfabet valencià|alfabet consonàntic valencià]] són les següents<ref>Gramàtica didàctica de valencià p.20</ref>:
b, be<br>
[[b]], be<br>
c, ce<br>
[[c]], ce<br>
ch, che<br>
ch, che<br>
ç, cedeta<br>
[[ç]], ce trencada<br>
d, de<br>
[[d]], de<br>
f , efe<br>
[[f]] , ef<br>
g, ge<br>
[[g]], ge<br>
h, haig<br>
[[gu]], ge-u<br>
j, jota<br>
[[h]], hac<br>
k, ca<br>
[[j]], jota<br>
l, ele<br>
[[ig]], i ge<br>
ll, elle<br>
[[k]], ca<br>
m, eme<br>
[[l]], el<br>
n, ene<br>
[[ll]], ell<br>
ny, enye<br>
[[m]], em<br>
p, pe<br>
[[n]], en<br>
q, cu<br>
[[ny]], eny<br>
r, ere<br>
[[p]], pe<br>
rr, erre<br>
[[q]], cu<br>
s, esse<br>
[[r]], er<br>
t, te<br>
[[rr]], doble er<br>
v, ve<br>
[[s]], es<br>
w, ve doble<br>
[[ss]], doble es<br>
x, xe o equis<br>
[[t]], te<br>
y, i grega<br>
[[ts]], te es<br>
z, zeta
[[tz]], te zeta<br>
[[v]], ve<br>
[[w]], ve doble<br>
[[x]], xe o eix<br>
[[y]], i grega<br>
[[z]], zeta
=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
* Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.
* Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar i escriure com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.
== Morfologia ==
== Morfologia ==
=== Determinants ===
==== Artículs ====
{{AP|Artículs en valencià}}
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
=== Artículs ===
====Demostratuis====
{{AP|Artículs en valencià}}
{{AP|Demostratius en valencià}}
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! Demostratius
! Prop
! Distància mija
! LLunt
|-
! Masculí singular
| este, est
| eixe, eix
| aquell
|-
! Femení singular
| esta
| eixa
| aquella
|-
! Masculí plural
| estos
| eixos
| aquells
|-
! Femení plural
| estes
| eixes
| aquelles
|-
! Neutre
| açò
| això
| allò
|}
Les variacions ''est'' i ''eix'' són vàlides quan la paraula següent comença per vocal o h i recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica: est estui, eix home, est atre chic, eix enterro.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 decembre 2021}}</ref>
====Possessius====
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat.
=== Determinants ===
{|class="wikitable" width=90%
Els demostratius son: este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes. Les formes este i eixe es convertixen en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.
|- bgcolor=#f0ffff
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
|- align=center
| 1º singular||meu||meua||meus||meues
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 2º singular||teu||teua||teus||teues
|- align=center
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
|- align=center
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues
|}
Els possessius poden anar davant o darrere del substantiu: el meu veí, un veí meu. Si se situa davant sempre porta l'artícul que li corresponga: les meues carchofes, el seu got, les nostres accions, les vostres tendes.
També existixen els possessius àtons que tenen esta forma:
{|class="wikitable" width=90%
|- bgcolor=#f0ffff
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
|- align=center
| 1º singular||mon||ma||mos||mes
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 2º singular||ton||ta||tos||tes
|- align=center
| 3º singular ||son||sa||sos||ses
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
|- align=center
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 3º plural ||son||sa||sos||ses
|}
S'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ''ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera''.<ref name="llenguavalenciana" />
====Numerals====
Els numerals expresen un càlcul numèric i poden ser ordinals, cardinals:
{| class="wikitable"
|-
! ||'''Cardinal''' ||'''Ordinal'''
|-
|0 ||zero ||
|-
|1 ||u, una (femení) || primer, primera
|-
|2 ||dos (invariable) || segon, femení segon/segona
|-
|3 ||tres ||tercer, tercera
|-
|4 ||quatre||quart, quarta
|-
|5 ||cinc ||quint, quinta
|-
|6 ||sis ||sext, sexta
|-
|7 ||sèt ||sèptim, sèptima
|-
|8 ||huit ||octau, octava
|-
|9 ||nou ||nové, novena
|-
|10 ||dèu || dècim, dècima
|-
|11 ||onze || undècim, undècima
|-
|12 ||dotze || duodècim, duodècima
|-
|13 ||tretze ||dècim tercer, dècima tercera
|-
|14 ||catorze||dècim quart, dècima quarta
|-
|15 ||quinze ||dècim quint, dècima quinta
|-
|16 ||setze ||dècim sext, dècima sexta
|-
|17 ||dèsset ||dècim sèptim, dècima sèptima
|-
|18 ||díhuit ||dècim octau, dècima octava
|-
|19 ||dèneu ||dècim nové, dècima novena
|-
|20 ||vint || vigèsim
|}
També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{Numerals}}</ref>
=== Pronoms ===
=== Pronoms ===
==== Personals ====
====Pronoms personals====
==== Els pronoms en, hi, ho ====
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a [[subjecte]] i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al [[verp]].
==== Relatius ====
Els pronoms personals forts tenen la següent forma:
{| style="width: 75%; color: #00007F; text-align: center;"
|- style="background-color: #F0F8FF; color: #191970; font-size: 1.3em;"
! colspan="3" | Pronoms personals forts
|- style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;"
! <small>PERSONA</small>
! <small>SUBJETE</small>
! <small>DARRERE DE PREPOSICIÓ</small>
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers.
| yo
| mi
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers.
| tu, vosté
| tu, vosté
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers.
| ell/ella
| ell/ella
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers. pl.
| nosatros
| nosatros
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers. pl.
| vosatros, vostés
| vosatros, vostés
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers. pl.
| ells/elles
| ells/elles
|}
</center>
<br />
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndart i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult.
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
Els pronoms personals dèbils tenen la forma següent:
{| class=wikitable style="text-align:center" border=1 cellpadding=2 cellspacing=0
|-
!colspan=2 rowspan=2|
! colspan=2 |Forma
! colspan=2 |Forma apostrofada
|-
!Forma principal
!Forma inversa
!Davant
!Darrere
|-
! colspan=2 |1º pers. sing
|me
|em
|<nowiki>m'</nowiki>
|'m
|-
! colspan=2 |2º pers. sing
|te
|et
|<nowiki>t'</nowiki>
|'t
|-
! rowspan="8" |3º
!reflex.
|se
|es
|<nowiki>s'</nowiki>
|'s
|-
!CD (masc)
|lo
|el
|l'
|'l
|-
!CD (fem)
|la
|
|l'
|-
!CI
|li
|
|
|
|-
!CD indefinit
|ne
|en
|n'
|'n
|-
!CD neutre/Atribut
|ho
|
|
|
|-
!Partitiu
|ne
|en
|n'
|'n
|-
!Comp. en de
|ne
|en
|n'
|'n
|-
! colspan=2 |1º pers. pl.
|nos
|
|
|
|-
! colspan=2 |2º pers. pl.
|vos
|
|
|
|-
! rowspan="8" |3º pl.
!reflex.
|se
|es
|s'
|'s
|-
!CD (masc)
|los
|els
|
|'ls
|-
!CD (fem)
|les
|
|
|
|-
!CI (masc i fem)
|los
|els
|
|'ls
|-
!CD indefinit
|ne
|en
|n'
|'n
|-
!CD neutre/Atribut
|ho
|
|
|
|-
!Partitiu
|ne
|en
|n'
|'n
|-
!Comp. en de
|ne
|en
|n'
|'n
|}
=== El verp ===
=== El verp ===
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
==== Primera conjugació ====
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
|-
|Infinitiu ||colspan="6"| ''donar''
|-
|Gerundi ||colspan="6"| ''donant''
|-
|Participi ||colspan="6"|''donat, donada, donats, donades''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present ||''done''||''dones''||''dona''||''donem''||''doneu''||''donen''
|-
|Pretèrit imperfecte
||''donava''||''donaves''||''donava''||''donàvem''||''donàveu''||''donaven''
|-
|Pretèrit perfecte
||''doní''||''donares''||''donà''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
|-
|Pretèrit perfecte perifràstic
||''vaig donar''||''vares donar''||''va donar''||''vàrem donar''||''vàreu donar''||''varen donar''
|-
|Futur imperfecte
||''donaré''||''donaràs''||''donarà''||''donarem''||''donareu''||''donaran''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
| ||''donaria''||''donaries''||''donaria''||''donaríem''||''donaríeu''||''donarien''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present||''done''||''dones''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
|-
|Pretèrit imperfecte||''donara''||''donares''||''donara''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Afirmatiu|| ||''dona''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
|-
|Negatiu|| ||''no dones''||''no done''||''no donem''||''no doneu''||''no donen''
|}
==== Segon conjugació ====
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
|-
|Infinitiu ||colspan="6"| ''témer''
|-
|Gerundi ||colspan="6"| ''tement''
|-
|Participi ||colspan="6"|''temut, temuda, temuts, temudes''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present ||''tem''||''tems''||''tem''||''temem''||''temeu''||''temen''
|-
|Pretèrit imperfecte
||''temia''||''temies''||''temia''||''temíem''||''temíeu''||''temien''
|-
|Pretèrit perfecte
||''temí''||''temires''||''temé''||''temírem''||''temíreu''||''temiren''
|-
|Pretèrit perifràstic
||''vaig témer''||''vares témer''||''va témer''||''vàrem témer''||''vàreu témer''||''varen témer''
|-
|Futur imperfecte
||''temeré''||''temeràs''||''temerà''||''temerem''||''temereu''||''temeran''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
| ||''temeria''||''temeries''||''temeria''||''temeríem''||''temeríeu''||''temerien''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present||''tema''||''temes''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
|-
|Pasat imperfecte ||''temera''||''temeres''||''temera''||''temérem''||''teméreu''||''temeren''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Afirmatiu|| ||''tem''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
|-
|Negatiu|| ||''no temes''||''no tema''||''no temam''||''no temau''||''no temen''
|}
==== Tercera conjugació ====
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
|-
|Infinitiu ||colspan="6"| ''sentir''
|-
|Gerundi ||colspan="6"| ''sentint''
|-
|Participi ||colspan="6"|''sentit, sentida, sentits, sentides''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present ||''senc/sent''||''sents''||''sent''||''sentim''||''sentiu''||''senten''
|-
|Pretèrit imperfecte
||''sentia''||''senties''||''sentia''||''sentíem''||''sentíeu''||''sentien''
|-
|Pretèrit perfecte simple
||''sentí''||''sentires''||''sentí''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
|-
|Pretèrit perfecte perifràstic
||''vaig sentir''||''vares sentir''||''va sentir''||''vàrem sentir''||''vàreu sentir''||''varen sentir''
|-
|Futur imperfecte
||''sentiré''||''sentiràs''||''sentirà''||''sentirem''||''sentireu''||''sentiran''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
| ||''sentiria''||''sentiries''||''sentiria''||''sentiríem''||''sentiríeu''||''sentirien''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntivo||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present||''senta''||''sentes''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
|-
|Pretèrit imperfecte ||''sentira''||''sentires''||''sentira''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Afirmatiu|| ||''sent''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
|-
|Negatiu|| ||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten''
|}
===L'adverbi===
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Estos poden indicar lloc: davant, darrerre, avant, arrere, dins, fòra, etc. Poden indicar temporalitat: ans/adés, en acabant, pronte, tart, mentres, etc. Igualment, poden expresar modalitat: sicerament, honestament, aproximament, etc. També expresen negació: no, res/gens, tampoc, etc. Ademés, poden expresar manera: aixina, be, etc. Els adverbis poden presentar-se en locucions adverbials, per eixemple: aixina aixina, de veres, en pèls i senyals.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
===Les preposicions i les conjuncions===
Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
== Sintaxis ==
== Sintaxis ==
{{AP|Sintaxis del valencià}}
{{AP|Sintaxis del valencià}}
== Vore també ==
* [[Idioma valencià]]
* [[Normes d'El Puig]]
== Referències ==
== Referències ==
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
== Vínculs externs ==
* GUINOT I GALAN, Josep M. (1991) ''Morfologia Historica de la Llengua Valenciana'', Valéncia: RACV.
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
== Enllaços externs ==
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
{{Gramàtiques}}
{{Gramàtiques}}
{{Llengua valenciana}}
{{Llengua valenciana}}
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]