Canvis

La cromatografia, com indica el seu nom (prové del [[grec]] χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament  "color" i  "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades.

La cromatografia, com indica el seu nom (prové del [[grec]] χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament  "color" i  "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades.

Ya en [[1850]], Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>(1872-1919), que va amprar per primera volta en [[1906]] el terme "cromatografia". A començos de l'any 1903, Mijaíl Tsvet, [[botànic]] rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes ([[clorofiles|clorofila]]) en una columna de carbonat de calci. Més tart, en [[1910]], cromatografió un extracte de yema en una columna de [[inulina]]. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a [[1931]]. Este retart potser es va deure al fet de que els treballs de Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació.

Ya en [[1850]], Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>([[1872]]-[[1919]]), que va amprar per primera volta en [[1906]] el terme "cromatografia". A començos de l'any [[1903]], Mijaíl Tsvet, [[botànic]] rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes ([[clorofiles|clorofila]]) en una columna de carbonat de calci. Més tart, en [[1910]], cromatografió un extracte de yema en una columna de [[inulina]]. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a [[1931]]. Este retart potser es va deure al fet de que els treballs de Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació.

El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria.

El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria.