2744
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Segons la teoria dels orbitals moleculars, el número d'orbitals moleculars és igual al número de [[orbitals atòmics]] que es solapen. L'orbital molecular de menor energia es forma quan es solapan dos orbitals atòmics que estan en fase. Este orbital conté als dos electrons i manté als dos àtoms units, per #lo que es denomina '''orbital molecular enllaçant'''. No obstant, es forma un atre orbital molecular, que posseïx una energia major que la suma de les energies dels dos orbitals atòmics separats. Este orbital molecular es denomina '''antienllaçant''' i és destructiu, és dir, si els electrons es trobaren en este orbital, els dos àtoms es repelirien.<ref>[http://www.ch.ic.ac.uk/vchemlib/course/mo_theory/main.html Introduction to Molecular Orbital Theory] - Imperial College London</ref>
Segons la teoria dels orbitals moleculars, el número d'orbitals moleculars és igual al número de [[orbitals atòmics]] que es solapen. L'orbital molecular de menor energia es forma quan es solapan dos orbitals atòmics que estan en fase. Este orbital conté als dos electrons i manté als dos àtoms units, per #lo que es denomina '''orbital molecular enllaçant'''. No obstant, es forma un atre orbital molecular, que posseïx una energia major que la suma de les energies dels dos orbitals atòmics separats. Este orbital molecular es denomina '''antienllaçant''' i és destructiu, és dir, si els electrons es trobaren en este orbital, els dos àtoms es repelirien.<ref>[http://www.ch.ic.ac.uk/vchemlib/course/mo_theory/main.html Introduction to Molecular Orbital Theory] - Imperial College London</ref>
L'orbital antienllaçant, correspon en la teoria de Lewis a l'orbital ocupat per aquells electrons que no es compartixen (cridats "parells no enllaçants" en dita teoria). Per eixemple, en el cas de la molècula d'oxigen, existixen dos parells enllaçants i quatre parells no enllaçants. Els parells enllaçants ocupen els orbitals sigma gerade i pi ungerade (en el nivell 2 d'energia), els quals són orbitals enllaçants, i els parells no enllaçants ocupen els orbitals 2s (que no es compartixen) i els orbitals pi gerade, ya que tenen menor energia (són més estables) que els *sigma *
L'orbital antienllaçant, correspon en la teoria de Lewis a l'orbital ocupat per aquells electrons que no es compartixen (cridats "parells no enllaçants" en dita teoria). Per eixemple, en el cas de la molècula d'oxigen, existixen dos parells enllaçants i quatre parells no enllaçants. Els parells enllaçants ocupen els orbitals sigma gerade i pi ungerade (en el nivell 2 d'energia), els quals són orbitals enllaçants, i els parells no enllaçants ocupen els orbitals 2s (que no es compartixen) i els orbitals pi gerade, ya que tenen menor energia (són més estables) que els sigma
gerade.
gerade.
==Història==
{{@AP|Història de la mecànica quàntica}}
La teoria d'orbitals moleculars va ser desenrollada en els anys posteriors a que s'haguera establit la [[teoria de l'enllaç de valència]] (1927), principalment a través dels esforços de [[Friedrich Hund]], [[Robert Mulliken]], [[John C. Slater]] i [[John Lennard-Jones]]. <ref>{{cita libro | apellido = Coulson | nombre = Charles, A. | título = Valence | editorial = Oxford at the Clarendon Press | año = 1952}}</ref> Esta es va cridar originalment teoria Hund-Mulliken.<ref name="Mulliken" >{{cite press release |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1966/mulliken-lecture.pdf |origyear=1966 |year=1972 |format=pdf |title=Spectroscopy, Molecular Orbitals, and Chemical Bonding |series=Nobel Lectures, Chemistry 1963–1970 |publisher=Elsevier Publishing Company |location=Amsterdam}}</ref> La paraula «orbital» fon introduida per Mulliken en 1932.<ref name="Mulliken" /> En 1933, la teoría d'orbitals moleculars había sigut acceptada com una teoria vàlida i útil.<ref>{{cita publicación |url=http://www.quantum-chemistry-history.com/LeJo_Dat/LJ-Hall1.htm Lennard-Jones Paper of 1929 |título=Foundations of Molecular Orbital Theory. |nombre=George G |apellido=Hall |publicación=Advances in Quantum Chemistry |volumen=22 |issn=0065-3276 |isbn=978-0-12-034822-0 |doi=10.1016/S0065-3276(08)60361-5|bibcode = 1991AdQC...22....1H }}</ref>