2744
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Els '''determinants inclouen''' els '''artículs''' (La marraixa), els '''demostratius''' (Aquella época) i els '''possessius''' (Son llinage), mentres que els '''quantificadors comprenen''' els '''numerals''' (Tres jopetins) '''i els indefinits''' (Algun cicliste).
Els '''determinants inclouen''' els '''artículs''' (La marraixa), els '''demostratius''' (Aquella época) i els '''possessius''' (Son llinage), mentres que els '''quantificadors comprenen''' els '''numerals''' (Tres jopetins) '''i els indefinits''' (Algun cicliste).
=== Els complements ===
Per la seua banda, els complements '''incidixen sobre la significació del substantiu''', puix '''modifiquen la seua denotació, restringint-la, precisant-la o explicant-la'''. Aixina, el substantiu arròs engloba qualsevol arròs del món, mentres que en L’arròs de Sueca, el número d’arrossos que encaixa en la significació del sintagma és molt mésreduït: la denotació del nom arròs s’ha vist restringida pel complement de Sueca. Els complements '''solen anar darrere del substantiu i són sempre prescindibles''':
Este professor ''(universitari)'' guanyà un premi a l’innovació.
'''Poden funcionar com a complements''' del sintagma nominal:
- '''Un sintagma adjectival''': El reciclage '''''selectiu'''''; Una plaja ''''''apta per al bany''''''.
- '''Un sintagma preposicional''': El campanar '''''de l’iglésia'''''; L’excursió '''''a la Calderona'''''.
- '''Una oració de relatiu especificativa o explicativa''': Els hòmens '''''que conegueres ahir'''''; La Real Senyera, '''''que no s’inclina davant de ningú'''''.
- '''Una oració no relativa''': La prova '''''de que açò és aixina'''''.
- '''També''' pot funcionar com a complement '''un nom propi o un sintagma nominal en aposició''':
(El rei '''''En Jaume'''''; El chiquet '''''soldat'''''...)