Llínea 28: |
Llínea 28: |
| —¿Vols alguna bresquilla del mercat? | | —¿Vols alguna bresquilla del mercat? |
| —Sí que en vullc, dus-me’n dos. | | —Sí que en vullc, dus-me’n dos. |
| + | |
| + | |
| + | === Els especificadors === |
| + | |
| + | Els especificadors '''permeten actualisar el substantiu''', convertint-lo en una expressió dotada de referència en una situació concreta. Per eixemple, en: |
| + | |
| + | Estos chiquets vingueren a la meua paradeta |
| + | |
| + | la presència del demostratiu estos, que funciona com a especificador, permet concretar la referència dels chiquets, identificant-los entre tots |
| + | els menuts possibles. |
| + | |
| + | Depenent de l’oració, els especificadors '''poden ser opcionals''', com en Ahir caigueren (estes) pedres i llançaren a perdre la collita o obligatoris, com ara en |
| + | Un home entrà ahir en ma casa. |
| + | |
| + | Els especificadors '''concorden en gènero i número en el substantiu''', ''al qual precedixen normalment''. '''Dos classes sintàctiques''' realisen la funció especificadora en el sintagma nominal: els [[determinant|'''determinants''']], que ajuden a identificar el referent, i els [[quantificador|'''quantificadors''']], que marquen l’extensió del sintagma nominal en una determinada situació i, per tant, també l’actualisen. |
| + | |
| + | Els '''determinants inclouen''' els '''artículs''' (La marraixa), els '''demostratius''' (Aquella época) i els '''possessius''' (Son llinage), mentres que els '''quantificadors comprenen''' els '''numerals''' (Tres jopetins) '''i els indefinits''' (Algun cicliste). |
| + | |
| | | |
| | | |