Llínea 1: |
Llínea 1: |
| En [[sintaxis]], '''sintagma nominal''' és el [[Sintagma|sintagma]] o grup de paraules que forma un [[constituent sintàctic]],i que el seu [[núcleu sintàctic|núcleu]] està constituït per un [[nom]] ([[sustantiu]], pronom o [[sustantivación|paraula sustantivada]]) o [[pronom]] . També se li crida '''frase nominal''' . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal. | | En [[sintaxis]], '''sintagma nominal''' és el [[Sintagma|sintagma]] o grup de paraules que forma un [[constituent sintàctic]],i que el seu [[núcleu sintàctic|núcleu]] està constituït per un [[nom]] ([[sustantiu]], pronom o [[sustantivación|paraula sustantivada]]) o [[pronom]] . També se li crida '''frase nominal''' . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal. |
| | | |
− | El substantiu realisa la funció de núcleu del sintagma nominal. Per la seua calitat nuclear el substantiu és l’element obligatori del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal. | + | == Elements del Sintagma Nominal == |
| + | |
| + | El '''substantiu''' realisa la funció de '''núcleu del sintagma nominal'''. Per la seua calitat nuclear '''el substantiu és l’element obligatori''' del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal. |
| | | |
| El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de [[modificadors]]: els [[especificadors]] i els [[complements]]. En el sintagma: | | El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de [[modificadors]]: els [[especificadors]] i els [[complements]]. En el sintagma: |
Llínea 8: |
Llínea 10: |
| '''el substantiu boscs és''' el '''núcleu imprescindible''' | | '''el substantiu boscs és''' el '''núcleu imprescindible''' |
| (*Els valencians de pi i carrasca), | | (*Els valencians de pi i carrasca), |
− | que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca. | + | que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca. |
| + | |
| + | L’unitat del sintagma nominal queda formalment de manifest per la concordança, de manera que els especificadors i els complements que admeten la flexió de gènero i número concorden en el substantiu: Els boscs valencians. Pero no tots els components del sintagma nominal poden fer la concordança. En el cas anterior, el sintagma preposicional de pi i carrasca no concorda en el substantiu. |
| + | En estos casos, l’unitat de la frase nominal queda delimitada pels especificadors: en el nostre eixemple sabem que carrasca forma part del sintagma |
| + | |
| + | [Els boscs valencians de pi i carrasca] |
| + | |
| + | |
| + | perque no introduïx un especificador propi que marque un sintagmaindependent, com passaria en l’eixemple |
| + | |
| + | [Els boscs valencians de pi] [i la carrasca], |
| + | |
| + | en el que tenim dos sintagmes diferents. Com el sintagma nominal conforma una unitat sintàctica, pot ser substituït per un pronom personal: |
| + | |
| + | —¿Vols alguna bresquilla del mercat? |
| + | —Sí que en vullc, dus-me’n dos. |
| + | |
| | | |
| | | |