2744
edicions
Canvis
sense resum d'edició
al qual modifiquen: l’artícul el i l’adjectiu moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.
al qual modifiquen: l’artícul el i l’adjectiu moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.
== Classes de substantius ==
Tradicionalment els substantius han vengut classificant-se en diverses classes en funció del seu significat. Al ser classificacions de base semàntica, podríem pensar que són caprichoses. Per eixemple, si parlem de noms colectius per a referir-nos als substantius que, usats en singular, designen un conjunt d’entitats (eixam, rabera,cúrrica...), també podríem establir la classe de noms naturals per a referir-nos a tots aquells que indiquen entitats no artificials, no fabricades per l’home (fesol, cudol, gat cerval, estrela...). Aixina podríem aplegar a multiplicar les classificacions
infinitament.
No obstant, les classes de noms distinguides tradicionalment en les gramàtiques no són en absolut arbitràries, puix estos tipos, basats en la manera de significar dels substantius, estan reforçats per un comportament sintàctic particular. Parlarem aixina
de les següents classes gramaticals de substantius:
=== Noms comuns i propis ===
La distinció fonamental dins dels substantius és la que opon els '''noms comuns''' als '''noms propis'''.
Els '''noms comuns''' designen classes d’elements, no individus concrets, i, per tant, '''poden aplicar-se a tots els membres d’eixa classe'''. Per eixemple, el nomcomú llibre significa, segons el DRACV,112 “Conjunt de fulls de paper o un atre material semblant, generalment escrits o impresos, que enquadernats formen un volum” i podrà aplicar-se, no únicament a un llibre concret, sino a qualsevol element que s’adeqüe ad eixa caracterisació, és dir, a qualsevol membre de la classe de llibres.
En canvi, el '''nom propi''' en conte de designar una classe d’elements '''ha d’identificar en l’acte de parla un element concret''', individualisant-lo front a tots els demés. Per eixemple, al dir Ignaci és l'únic treballador que aplega a l’oficina més tart de les
huit, el parlant supon que en eixa situació comunicativa el seu interlocutor sabrà a quina persona se referix d’entre tots els companyons de l’oficina, per l’'''acció individualisadora''' del nom propi Ignaci.