6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Revolució''' o '''revolucions de 1848''' (la '''Primavera dels Pobles''' o el '''Any de les Revolucions''') és la denominació historiogràfica de la ona...»
'''Revolució''' o '''revolucions de 1848''' (la '''Primavera dels Pobles''' o el '''Any de les Revolucions''') és la denominació historiogràfica de la [[onada revolucionària]] que va acabar en la [[Europa de la Restauració]] (el predomini del [[absolutisme]] en el continent europeu des del [[Congrés de Viena]] de 1814-1815).
Va ser la tercera onada del més ampli cicle revolucionari de la primera mitat del sigle XIX, que s'havia iniciat en les denominades «[[revolució de 1820]]» i «[[revolució de 1830]]». Ademés de la seua condició de [[revolucions lliberals]], les revolucions de 1848 es varen caracterisar per l'importància de les manifestacions de caràcter [[nacionaliste]] i per l'inici de les primeres mostres organisades del [[moviment obrer]].
Iniciades en [[França]] es varen difondre en ràpida expansió per pràcticament tota [[Europa central]] ([[Alemània]], [[Àustria]], [[Hongria]]) i per [[Itàlia]] en el primer semestre de l'any [[1848]]. Va ser determinant per a això el nivell de desenroll que havien adquirit les [[Comunicació|comunicacions]] ([[telégraf]], [[ferrocarril]]) en el context de la [[Revolució Industrial]].
Encara que el seu èxit inicial va ser poc durador, i totes elles varen ser reprimides o reconduïdes a situacions polítiques de tipo [[conservadurisme|conservador]] (l'espontaneïtat dels moviments i la seua mala organisació ho va facilitar), la seua transcendència històrica va ser decisiva. Va quedar clara l'impossibilitat de mantindre sense canvis el [[Antic Règim]], com fins llavors havien intentat les forces contrarrevolucionaries de la [[Restauració europea|Restauració]].
[[Categoria:Revolucions de 1848| ]]
Va ser la tercera onada del més ampli cicle revolucionari de la primera mitat del sigle XIX, que s'havia iniciat en les denominades «[[revolució de 1820]]» i «[[revolució de 1830]]». Ademés de la seua condició de [[revolucions lliberals]], les revolucions de 1848 es varen caracterisar per l'importància de les manifestacions de caràcter [[nacionaliste]] i per l'inici de les primeres mostres organisades del [[moviment obrer]].
Iniciades en [[França]] es varen difondre en ràpida expansió per pràcticament tota [[Europa central]] ([[Alemània]], [[Àustria]], [[Hongria]]) i per [[Itàlia]] en el primer semestre de l'any [[1848]]. Va ser determinant per a això el nivell de desenroll que havien adquirit les [[Comunicació|comunicacions]] ([[telégraf]], [[ferrocarril]]) en el context de la [[Revolució Industrial]].
Encara que el seu èxit inicial va ser poc durador, i totes elles varen ser reprimides o reconduïdes a situacions polítiques de tipo [[conservadurisme|conservador]] (l'espontaneïtat dels moviments i la seua mala organisació ho va facilitar), la seua transcendència històrica va ser decisiva. Va quedar clara l'impossibilitat de mantindre sense canvis el [[Antic Règim]], com fins llavors havien intentat les forces contrarrevolucionaries de la [[Restauració europea|Restauració]].
[[Categoria:Revolucions de 1848| ]]