2744
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|[[Sobrassada de Menorca.]] thumb|[[Ensaïmada exposta en una pasticeri...»
[[Archiu:Sobrassada tendra de Menorca.jpg|thumb|[[Sobrassada]] de Menorca.]]
[[Archiu:Ensaïmada darrera vidre.JPG|thumb|[[Ensaïmada]] exposta en una pasticeria de Palma.]]
[[Archiu:Coca de trempó.jpg|thumb|[[Coca de trempó|Coca de ''trempó'']].]]
La '''gastronomia de Balears''' posseïx molts punts de contacte en la [[cuina catalana]] i [[cuina valenciana|valenciana]]. És de característiques purament mediterrànees. Les [[Illes Balears|illes]] han segut conquistades vàries voltes durant la seua història entre àraps, francesos i anglesos, #lo que pot dir-se que ha deixat certes influencies culinàries.<ref>{{cita libro | autor=Coloma Abrinas, Madona | título=Cocina selecta menorquina}}</ref>.
Cal mencionar que existixen marcades diferències entre la cuina mallorquina i menorquina frut de diferents influències culturals.
Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra '''Die Balearen'''<ref>{{cita libro|apellidos1=de Austria|nombre1=Archiduque Luís Salvador|título=Die Balearen|fecha=1871|editorial=Sa Nostra|páginas=507-532|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>
dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, *escudellas de faves i *pa *amb *oli, olives i figues. Els amos de les *possessions no menjaven distint als jornalers, pero sí acompanyaven les sopes en ous fregits, sobrassada *butifarra i *xulla. Els dumenges tots menjaven arròs en safrà) i cuina ciutadana (en més varietat en carn i peix, pa blanc, poca llet i molt chocolate en dolços com a ensaïmades i quartos).
== Plats ==
En l'actualitat és conegut en el restant de [[Gastronomia d'Espanya|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina|mallorquina]] i [[sopa menorquina|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa|mahonesa]].
<ref name="BaradajiM">{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>
La cuina balear presenta #subtilea com els [[ous a l'estil de Sóller]] i les [[perdius de capellà]]. Entre els plats preparats es troba el ''[[*tumbet]]'' (de carn o peix acompanyat de [[albargina]]s fregides), el ''fri variat'', la ''porcella'' i la ''[[Caçola dels últims dies o de Carnestoltes|greixonera dels darrers dies]]''. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada.
== Cuina de la carn i del peix ==
L'Iglésia històricament va impondre molts dies de de juni, en lo que la carn va passar a ser un aliment considerat com a festiu i per això, enormement desijat i elitiste. El peix, no obstant, es considerava un aliment de vigília encara que molt popular en el sentit pijoratiu del terme.
{{Traduït de|es|Gastronomía de las Baleares}}
[[Archiu:Ensaïmada darrera vidre.JPG|thumb|[[Ensaïmada]] exposta en una pasticeria de Palma.]]
[[Archiu:Coca de trempó.jpg|thumb|[[Coca de trempó|Coca de ''trempó'']].]]
La '''gastronomia de Balears''' posseïx molts punts de contacte en la [[cuina catalana]] i [[cuina valenciana|valenciana]]. És de característiques purament mediterrànees. Les [[Illes Balears|illes]] han segut conquistades vàries voltes durant la seua història entre àraps, francesos i anglesos, #lo que pot dir-se que ha deixat certes influencies culinàries.<ref>{{cita libro | autor=Coloma Abrinas, Madona | título=Cocina selecta menorquina}}</ref>.
Cal mencionar que existixen marcades diferències entre la cuina mallorquina i menorquina frut de diferents influències culturals.
Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra '''Die Balearen'''<ref>{{cita libro|apellidos1=de Austria|nombre1=Archiduque Luís Salvador|título=Die Balearen|fecha=1871|editorial=Sa Nostra|páginas=507-532|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>
dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, *escudellas de faves i *pa *amb *oli, olives i figues. Els amos de les *possessions no menjaven distint als jornalers, pero sí acompanyaven les sopes en ous fregits, sobrassada *butifarra i *xulla. Els dumenges tots menjaven arròs en safrà) i cuina ciutadana (en més varietat en carn i peix, pa blanc, poca llet i molt chocolate en dolços com a ensaïmades i quartos).
== Plats ==
En l'actualitat és conegut en el restant de [[Gastronomia d'Espanya|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina|mallorquina]] i [[sopa menorquina|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa|mahonesa]].
<ref name="BaradajiM">{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>
La cuina balear presenta #subtilea com els [[ous a l'estil de Sóller]] i les [[perdius de capellà]]. Entre els plats preparats es troba el ''[[*tumbet]]'' (de carn o peix acompanyat de [[albargina]]s fregides), el ''fri variat'', la ''porcella'' i la ''[[Caçola dels últims dies o de Carnestoltes|greixonera dels darrers dies]]''. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada.
== Cuina de la carn i del peix ==
L'Iglésia històricament va impondre molts dies de de juni, en lo que la carn va passar a ser un aliment considerat com a festiu i per això, enormement desijat i elitiste. El peix, no obstant, es considerava un aliment de vigília encara que molt popular en el sentit pijoratiu del terme.
{{Traduït de|es|Gastronomía de las Baleares}}