Canvis

Anglaterra també va tindre un millor panorama en comparació a atres nacions d'Europa. El [[Renaixença italiana]] havia aplegat al seu fi. França es va vore envolta en les seues pròpies batalles religioses, que només es varen resoldre en 1598 en el [[Edicte de Nantes]]. Un atre factor va ser l'expulsió dels anglesos dels seus últims llocs d'alvançada en el continent per part dels [[terç]]s espanyols, per lo que el conflicte de sigles entre França i Anglaterra es va suspendre en gran mesura durant la major part del regnat d'Isabel.

Anglaterra també va tindre un millor panorama en comparació a atres nacions d'Europa. El [[Renaixença italiana]] havia aplegat al seu fi. França es va vore envolta en les seues pròpies batalles religioses, que només es varen resoldre en 1598 en el [[Edicte de Nantes]]. Un atre factor va ser l'expulsió dels anglesos dels seus últims llocs d'alvançada en el continent per part dels [[terç]]s espanyols, per lo que el conflicte de sigles entre França i Anglaterra es va suspendre en gran mesura durant la major part del regnat d'Isabel.

L'únic gran rival va ser Espanya, contra la qual Anglaterra es va enfrontar en Europa i Amèrica en escaramusses que varen desembocar en la [[guerra anglo-espanyola de 1585-1604]]. Un intent de [[Felipe II d'Espanya]] per a invadir Anglaterra en la [[Armada Invencible|Armada Espanyola]] en 1588 va ser derrotat de pla, pero la marea de la guerra es va tornar contra Anglaterra en una expedició fracassada a [[Portugal]] i les [[Azores]], la [[Invencible Anglesa|expedició de Drake-Norris de 1589]]. A partir de llavors, Espanya proporcionà cert respal als catòlics irlandesos en una rebelió contra el debilitat domini anglés, i les forces navals i terrestres espanyoles varen infringir una série de revessos contra les ofensives angleses. Açò va drenar tant la Facenda com l'economia angleses que havien segut tan cuidadosadament restaurades baix la guia prudent d'Isabel. L'expansió comercial i territorial angleses varen aplegar al seu llímit en la firma del [[Tractat de Londres (1604)|Tractat de Londres]] a l'any següent de la mort d'Isabel.

L'únic gran rival va ser Espanya, contra la qual Anglaterra es va enfrontar en Europa i Amèrica en escaramusses que varen desembocar en la [[guerra anglo-espanyola de 1585-1604]]. Un intent de [[Felip II d'Espanya]] per a invadir Anglaterra en la [[Armada Invencible|Armada Espanyola]] en 1588 va ser derrotat de pla, pero la marea de la guerra es va tornar contra Anglaterra en una expedició fracassada a [[Portugal]] i les [[Azores]], la [[Invencible Anglesa|expedició de Drake-Norris de 1589]]. A partir de llavors, Espanya proporcionà cert respal als catòlics irlandesos en una rebelió contra el debilitat domini anglés, i les forces navals i terrestres espanyoles varen infringir una série de revessos contra les ofensives angleses. Açò va drenar tant la Facenda com l'economia angleses que havien segut tan cuidadosadament restaurades baix la guia prudent d'Isabel. L'expansió comercial i territorial angleses varen aplegar al seu llímit en la firma del [[Tractat de Londres (1604)|Tractat de Londres]] a l'any següent de la mort d'Isabel.

Durant este periodo, Anglaterra va tindre un govern centralisat, ben organisat i eficaç, en gran part resultat de les reformes de [[Enrique VII d'Anglaterra|Enrique VII]] i [[Enrique VIII]], aixina com els castics severs imposts per Isabel contra els dissidents. Econòmicament, el país va començar a beneficiar-se enormement de la nova era del comerç trasatlántic, el robo persistent del tesor espanyol per la [[pirateria]], i el tràfic d'esclaus africans.

Durant este periodo, Anglaterra va tindre un govern centralisat, ben organisat i eficaç, en gran part resultat de les reformes de [[Enrique VII d'Anglaterra|Enrique VII]] i [[Enrique VIII]], aixina com els castics severs imposts per Isabel contra els dissidents. Econòmicament, el país va començar a beneficiar-se enormement de la nova era del comerç trasatlántic, el robo persistent del tesor espanyol per la [[pirateria]], i el tràfic d'esclaus africans.