6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|400px|Representants europeus durant la crisis sobre el [[Programa nuclear d'Iran|programa nuclear iraní.]] S'entén...»
[[Archiu:2006 1012 eu iran 600.jpg|thumb|400px|Representants europeus durant la crisis sobre el [[Programa nuclear d'Iran|programa nuclear iraní]].]]
S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme la [[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comuna]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme|método federal]].
D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.
En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea|marque institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comuna, i la [[Comissió Europea|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, el [[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comuna la seua posició no és vinculant.
[[Categoria:Política de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Relacions internacionals de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Seguritat Comuna de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Servici Europeu d'Acció Exterior]]
[[Categoria:Relacions internacionals per país|Unió Europea]]
S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme la [[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comuna]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme|método federal]].
D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.
En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea|marque institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comuna, i la [[Comissió Europea|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, el [[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comuna la seua posició no és vinculant.
[[Categoria:Política de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Relacions internacionals de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Seguritat Comuna de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Servici Europeu d'Acció Exterior]]
[[Categoria:Relacions internacionals per país|Unió Europea]]