2744
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En [[Espanya]], una '''diputació provincial''' és l'institució a que correspon, en este o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[províncies d'Espanya|província]]. Actualment totes les províncies espanyoles en este orgue de govern, excepte les que es corresponen en una [[comunitat autònoma]] uniprovincial ([[Comunitat de Madrit]], [[Regió de Múrcia]], [[Cantàbria]], [[Principat d'Astúries]], [[Navarra]] i [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]), les províncies [[País Vasc|vasques]] i les insulars, segons lo que dispon la [[Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Basses del Règim Local|Llei Reguladora de les Basses del Règim Local]] i en els respectius [[Estatut d'autonomia|estatuts d'autonomia]].
Una '''diputació''' (del [[llatí]] ''deputatione'') és, ''[[clapixc sensu]]'', un cos de [[diputat]]s d'una assamblea i les seues respectives activitats. En sentit estricte, el terme és hui amprat, sobretot en [[Espanya]], per a designar una '''diputació provincial''', que és l'institució a la que correspon, en est o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[Províncies d'Espanya|província]].
== Comunitats en diputacions ==
Existixen diputacions provincials en les comunitats de [[Galícia]], [[Aragó]], [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana]], [[Castella i Lleó]], [[Castella-la Mancha]], [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. [[País Vasc]] i [[Navarra]] conten en diputacions forals, mentres que en [[Canàries]] i [[Balears]] són els cabildos i consells insulars els que eixercixen funcions similars a les de les diputacions en cada una de les illes. Les comunitats autònomes uniprovincials ([[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Comunitat de Madrit]], [[Múrcia]] i [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]) no tenen diputacions provincials perque en tindre una sola província les seues funcions ya són realisades pels parlaments autonòmics i els seus respectius governs.
== Funcions ==
Una de les funcions fonamentals de les diputacions és colaborar en la gestió de l'activitat municipal. Integren la diputació provincial, com a òrguens de govern de la mateixa, el [[president]], un o varis [[vicepresident]]s, la junta de govern i el ple.
En les províncies o [[territoris històrics]] del País Vasc ([[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]]), l'orgue de govern i administració és la [[diputació foral]]. Ademés de les funcions de el restant de diputacions, tenen també atres relacionades en la fiscalitat i, a diferència de les diputacions provincials, són òrguens d'elecció directa.
Les diputacions tenen caràcter territorial i la seua funció és gestionar els interessos econòmic-administratius de les províncies. En les [[illes Canàries]] les funcions de les diputacions les eixercixen en cada illa els [[*cabildo (entitat administrativa)|*cabildos insulars]], i en les [[illes Balears]] els [[Consell Insular|consells insulars]] (en català ''*consells *insulars''). En alguns térmens municipals espanyols com els de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]] o [[Lorca|Lorca]], existixen subdivisions del seu territori #a on es coneixen també baix este nom.
== Elecció ==
Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa per elecció pels regidors electes de tots els ajuntaments del partit judicial.
==Elecció==
Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa a partir dels resultats en les eleccions municipals en cada província.
El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):
El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):
<div align="center">
<div align="center">
{| {{tablabonita}}
{| class="wikitable"
|+
|+
|-
|-
| align="center" |
| align="center" |
| align="center" | '''Diputats'''
| align="center" | '''Diputados'''
|-
|-
| Fins a 500.000 habitants || 25
| Hasta 500 000 habitantes || 25
|-
|-
| de 500. 001 a 1.000.000 || 27
| De 500 001 a 1 000 000 || 27
|-
|-
| de 1.000.001 a 3.500.000 || 31
| De 1 000 001 a 3 500 000 || 31
|-
|-
| de 3.500.001 d'ara en avant || 51
| De 3 500 001 en adelante || 51
|}
|}
</div>
</div>
Els diputats de cada província es repartixen proporcionalment entre els [[partit judicial|partits judicials]] que la componen. Una vegada que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (almenys un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la llei d'Hondt. Els diputats provincials es trien, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit triats en algun municipi del partit judicial.
Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i després distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.
===Règim foral===
Les [[Diputació Foral|diputacions Forals]], per contra, són òrguens d'elecció directa. Les diputacions forals estan formades per dos òrguens, les [[Juntes Generals]], que són un orgue llegislatiu d'elecció directa, i la diputació Foral ''@per se'', que és l'orgue eixecutiu elegit i somés a l'escrutini dels ''*junteros'' (membres de les juntes generals). La ''diputació foral'' està presidida pel [[Diputat General]], que actua com a cap de l'eixecutiu provincial, i les Juntes Generals està presidides per un [[President de les Juntes Generals]]; abdós càrrecs són ostentats per persones diferents. En cadascuna de les províncies forals, els ciutadans voten per mig de sufragi universal directe, sobre la base d'un reduït número de circumscripcions; els junters són després assignats per [[llei D'Hont]].
Les eleccions forals se celebren cada quatre anys. En el cas de la [[Comunitat Foral de Navarra]], la diputació foral comprén el [[Govern de Navarra]], per #lo que les eleccions forals navarreses són de fet les eleccions autonòmiques. En el cas dels [[territoris històrics]] de [[Viscaya]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]], les eleccions forals solen coincidir en les [[eleccions municipals]].
La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...
==Vore també==
== Vore també ==
*[[províncies d'Espanya]]
* [[Províncies d'Espanya]]
*[[Diputació Foral]]
* [[Història de l'organisació territorial d'Espanya]]
*[[Anex:Composició política de les diputacions provincials espanyoles (2007-2011)]]
* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2007-2011)]]
* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2011-2015)]]
* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2015-2019)]]
* [[Governador civil]]
==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.Html Procediment d'elecció dels diputats provincials]
* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.html Procediment d'elecció dels diputats provincials]
[[Categoria:diputacions provincials d'Espanya| ]]
[[Categoria:Diputacions provincials d'Espanya| ]]
[[Categoria:Divisió territorial]]
[[Categoria:Política d'Espanya]]