Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó a l'autumne de 1962, va escriure un manifest titulat '''' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Argel de 1961|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».  

Membre del moviment [[Jeune Nation]], va passar díhuit mesos en la [[Presó de la Santé]] a causa de la seua participació en l'organisació [[OAS]]. A l'eixida de presó a l'autumne de 1962, va escriure un manifest titulat ''Pour une critique positive'' (''Per una crítica positiva''), en el que tractava temes com el fracàs del [[Putsch d'Argel de 1961|''putsch'' d'abril de 1961]] i de l'abisme existent<ref>« Zéro plus zéro, cela fait toujours zéro. L'addition des mythomanes, des comploteurs, des nostalgiques, des arrivistes, des «nationaux» donc, ne donnera jamais une force cohérente. Conserver l'espoir d'unir les incapables, c'est persévérer dans l'erreur. Les quelques éléments de valeur sont paralysés par les farfelus qui les entourent. Le jugement populaire ne s'y trompe pas. Aussi font-ils un mal considérable au nationalisme avec lequel ils sont fréquemment confondus. Ils font fuir les éléments sains et tarissent tout recrutement de qualité.<br />Avec eux, il ne peut être question d'union. Il faut, au contraire, proclamer les différences fondamentales qui les séparent du nationalisme. Les farfelus doivent être impitoyablement écartés. À cette condition, il sera possible d'attirer des éléments neufs, des partisans efficaces. »</ref> entre «nacionals» i «nacionalistes». Va preconisar la creació d'una organisació nacionalista revolucionària, «destinada al combat», «monolítica i hieratisada», «formada pel conjunt de tots els militants adherits al nacionalisme, abnegats i disciplinats».  

En 1963, creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de 1970.

En 1963, creà junt a [[Alain de Benoist]] el periòdic i el moviment Europe-Action, en el que traballà també com a director. Participà en el moviment denominat Occident («Occident») i va formar part dels fundadors del [[GRECE]].<ref>''Nouvelle École'', août-septembre 1968.</ref> No obstant, no tornà a realisar activitats polítiques des de 1970.

"Em suïcide per a despertar les consciències dormides. Em subleve aixina contra la fatalitat", va dir Venner en un últim mensage publicat de matí en el seu blog.

"Em suïcide per a despertar les consciències dormides. Em subleve aixina contra la fatalitat", va dir Venner en un últim mensage publicat de matí en el seu blog.

Desconegut pel gran públic, Venner era un personage d'envergadura en l'història de l'extrema dreta contemporànea. Prolífic ensagiste, als 78 anys era considerat l'@teórico del nou nacionalisme francés i sobretot de la seua renaixença despuix de la Segona Guerra. Una sòrt d'eminència grisa, supervivent de tots els combats perduts per eixa família política des de la lliberació, i guia ideològic de tota una generació.

Desconegut pel gran públic, Venner era un personage d'envergadura en l'història de l'extrema dreta contemporànea. Prolífic ensagiste, als 78 anys era considerat el teòric del nou nacionalisme francés i sobretot de la seua renaixença despuix de la Segona Guerra. Una sòrt d'eminència grisa, supervivent de tots els combats perduts per eixa família política des de la lliberació, i guia ideològic de tota una generació.

En nom d'un "dret a la diferència", les seues teories defenien una @jerarquización de les civilisacions, que acordaven als europeus un ranc superior. Europa, dia, corria el perill de diluir-se i ser sumergida per les migracions de poblacions aplegades del Sur.

En nom d'un "dret a la diferència", les seues teories defenien una jerarquisació de les civilisacions, que acordaven als europeus un ranc superior. Europa, dia, corria el perill de diluir-se i ser sumergida per les migracions de poblacions aplegades del Sur.

Aterrat per l'espectre de la "decadència" i obnubilat per la qüestió "identitària", Venner va ratificar les seues obsessions en eixe últim post. En guerra contra el món modern, en eixe mensage expressa el seu rebuig visceral a "la llei infame" del "matrimoni per a tots". Eixe text, que autorisa les bodes gai, va ser aprovat la semana anterior pel Parlament francés. Venner també reitera aversió a "els musulmans que anegaran Occident" i vaticina "el gran reemplaç de poblacions en França i en Europa".

Aterrat per l'espectre de la "decadència" i obnubilat per la qüestió "identitària", Venner va ratificar les seues obsessions en eixe últim post. En guerra contra el món modern, en eixe mensage expressa el seu rebuig visceral a "la llei infame" del "matrimoni per a tots". Eixe text, que autorisa les bodes gai, va ser aprovat la semana anterior pel Parlament francés. Venner també reitera aversió "als musulmans que anegaran Occident" i vaticina "el gran reemplaç de poblacions en França i en Europa".

== Obres ==

== Obres ==