6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Josep M. Solé i Sabaté.jpg|thumb|Solé i Sabaté en el [[Museu d'Història de Catalunya]] en 2001.]]
[[File:Josep M. Solé i Sabaté.jpg|thumb|Solé i Sabaté en el [[Museu d'Història de Catalunya]] en 2001.]]
'''Josep Maria Solé i Sabaté''' ([[Lleida]], [[1950]]) és un [[historiador]] [[Espanya|espanyol]], especialisat en la [[Guerra civil Espanyola]] i la seua posguerra. També ha dirigit i presentat programes de [[ràdio (mig de comunicació)|radie]] i [[televisió]], en tertúlies sobre l'actualitat o sobre l'història recent de [[Catalunya]].
'''Josep Maria Solé i Sabaté''' ([[Lleida]], [[1950]]) és un [[historiador]] [[Espanya|espanyol]], especialisat en la [[Guerra civil Espanyola]] i la seua posguerra. També ha dirigit i presentat programes de [[ràdio (mig de comunicació)|ràdio]] i [[televisió]], en tertúlies sobre l'actualitat o sobre l'història recent de [[Catalunya]].
És [[doctorat|doctor]] en [[Història]] per la [[Universitat de Barcelona]] i [[llicenciat]] en [[Filosofia]]. Actualment eixercix de professor de [[Història contemporànea]] en la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Solé i Sabaté és autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la posguerra. Va obtindre el Premi d'Investigació del Congrés de Cultura Catalana. Va ser delegat del Centre d'Història Contemporànea de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana en l'exili ([[1985]]-[[1991]]). La seua última obra ha segut la direcció de l'estudi en tres volums ''"Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents"'' (''Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents''). Va ser el primer director del [[Museu d'Història de Catalunya]], entre [[1996]] i [[2000]].
És [[doctorat|doctor]] en [[Història]] per la [[Universitat de Barcelona]] i [[llicenciat]] en [[Filosofia]]. Actualment eixercix de professor de [[Història contemporànea]] en la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Solé i Sabaté és autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la posguerra. Va obtindre el Premi d'Investigació del Congrés de Cultura Catalana. Va ser delegat del Centre d'Història Contemporànea de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana en l'exili ([[1985]]-[[1991]]). La seua última obra ha segut la direcció de l'estudi en tres volums ''"Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents"'' (''Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents''). Va ser el primer director del [[Museu d'Història de Catalunya]], entre [[1996]] i [[2000]].