26 219
edicions
Canvis
sense resum d'edició
* La fidelitat llingüística, del català, clar.
* La fidelitat llingüística, del català, clar.
La ''Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana'' és l'entitat encarregada d'organisar el Correllengua en tots els territoris que diuen els catalanistes de parla catalana (els que denominen "paíssos catalans") llevant en la [[Comunitat Valenciana]] on esta tasca la porta a terme l'organisació pancatalanista ''Acció Cultural del País Valencià'' ([[ACPV]]).
La ''Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana'' és l'entitat encarregada d'organisar el Correllengua en tots els territoris que diuen els catalanistes de "parla catalana" (els que denominen "paíssos catalans") llevant en la [[Comunitat Valenciana]] on esta tasca la porta a terme l'organisació pancatalanista ''Acció Cultural del País Valencià'' ([[ACPV]]), que rep diners del Govern català.
El Correllengua està inspirat en la ''Korrika'', una trobada popular a favor del vasc. En 1993 es va portar a terme una iniciativa d'este tipo en [[Mallorca]]. En 1995 es comença a fer en la Comunitat Valenciana i a partir de 1996 en el restant de territoris que diuen els catalanistes que són de parla catalana.
El Correllengua està inspirat en la ''Korrika'', una trobada popular a favor del vasc. En 1993 es va portar a terme una iniciativa d'este tipo en [[Mallorca]]. En 1995 es comença a fer en la Comunitat Valenciana i a partir de 1996 en el restant de territoris que diuen els catalanistes que són de "parla catalana".
S'estructure en quatre columnes en homenage a quatre persones destacades pel seu compromís en la llengua i cultura catalana. En el Correllengua es fan ademés conjuntament actes de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu, el més emblemàtic dels quals és el pas de la flama per les diferents localitats dels territoris.
S'estructure en quatre columnes en homenage a quatre persones destacades pel seu compromís en la llengua i cultura catalana. En el Correllengua es fan ademés conjuntament actes de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu, el més emblemàtic dels quals és el pas de la "flama" per les diferents localitats dels territoris.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==