Llínea 8: |
Llínea 8: |
| | | |
| == Etapes i representants == | | == Etapes i representants == |
| + | [[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg|200px|thumb|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]] |
| La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després. | | La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després. |
| | | |
| El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes. | | El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes. |
| | | |
− | El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image @totalizador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic). | + | El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image totalisador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic). |
| | | |
| Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat. | | Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat. |
− |
| |
− | [[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg|200px|thumb|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]
| |
| | | |
| [[Categoria:Filosofia migeval| ]] | | [[Categoria:Filosofia migeval| ]] |