26 320
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En 2008, estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el 9 d'abril de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.
En 2008, estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el 9 d'abril de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.
== El fonógraf d'Edison ==
No va ser fins a [[1876]], quan es va crear el fonógraf, que va ser el primer aparat capaç de reproduir sò. Quan Thomas Alva Edison va anunciar l'invenció del seu primer fonógraf, la primera peça interpretada va ser "Mary had a little lamb" ("María tenia un corderet") el 21 de novembre de [[1877]]. Edison va mostrar el dispositiu per primera volta el 29 de novembre d'eixe mateix any i ho va patentar el 17 de febrer de 1877.
El fonógraf utilisa un sistema de gravació mecànica analògica, en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques per mig d'un transductor acústic-mecànic. Estes vibracions mouen un estilet que llaura una regata helicoidal sobre un cilindre de fonógraf. Per a reproduir el sò s'invertix el procés.
Al principi es varen utilisar cilindres de cartó recoberts d'estany, més tart de cartó parafinat i, finalment, de cera sòlida. El cilindre de cera, de major calitat i durabilitat, es va comercialisar des de [[1889]], un any en acabant de que apareguera el [[Gramòfon|gramòfon]].
El 2 de decembre de [[1889]], un representant de la casa Edison, Theo Wangeman, va gravar una interpretació del famós compositor [[Johannes Brahms]]. Es tractava d'un fragment de les Danses Hongareses en una versió per a piano sol. Esta gravació encara es conserva, pero la seua calitat és pèssima.
== Invents posteriors al fonógraf ==