Llínea 5: |
Llínea 5: |
| La seua data de naiximent és incerta; va morir el [[22 d'abril]] del [[536]] en [[Costantinoble]]. | | La seua data de naiximent és incerta; va morir el [[22 d'abril]] del [[536]] en [[Costantinoble]]. |
| | | |
− | Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia sigut assessinat durant els disturbis en els dies del papa [[Symmachus]]. | + | ==Resenyes històriques== |
| + | Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia segut assessinat durant els disturbis en els dies del papa [[Symmachus]]. |
| | | |
| El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. | | El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. |
Llínea 31: |
Llínea 32: |
| Agapito va contestar en l'esperit: | | Agapito va contestar en l'esperit: |
| | | |
− | {{cita| "En anhel ansiós venc a mirar cap a l'Emperador Cristià Justinià. En el seu lloc trobe a un Dioclesiano, les amenaces del qual, no obstant, no m'aterren."}} | + | {{cita| |
| + | == '''"En anhel ansiós venc a mirar cap a l'Emperador Cristià Justinià. En el seu lloc trobe a un Dioclesiano, les amenaces del qual, no obstant, no m'aterren." '''== |
| + | }} |
| | | |
| Este atrevit llenguage va fer que Justinià prenguera una pausa; sent convençut finalment que Anthimus era poc sòlit en la fe, no va fer cap objecció al papa a eixercitar la plenitut dels seus poders a depondre i suspendre l'intrús, i, per primera vegada en la història de l'Iglésia, consagrar personalment al seu successor llegalment triat, Mennas. | | Este atrevit llenguage va fer que Justinià prenguera una pausa; sent convençut finalment que Anthimus era poc sòlit en la fe, no va fer cap objecció al papa a eixercitar la plenitut dels seus poders a depondre i suspendre l'intrús, i, per primera vegada en la història de l'Iglésia, consagrar personalment al seu successor llegalment triat, Mennas. |
Llínea 39: |
Llínea 42: |
| Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula: | | Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula: |
| | | |
− | {{cita| "encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, van observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares".}} | + | {{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, van observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares"'''.}} |
| | | |
| Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restes van ser introduïts en un ataüt i dirigits a Roma, sent depositats en Sant Pere. | | Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restes van ser introduïts en un ataüt i dirigits a Roma, sent depositats en Sant Pere. |
| | | |
− | La seua memòria es manté el 20 de setembre, el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el 22 abril, dia de la seua mort. | + | La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort. |