Canvis

Del seu [[Imperi romà|época romana]], per una atra part, són numerosos els restants ceràmics trobats en diverses excavacions, donant la possibilitat de que existira una població permanent en l'àrea hui ocupada per la urbs abans de la seua fundació en [[955]] i que evidencien certa importància peixquera i comercial. Hauria existit aixina que una menuda població marítima depenent de l'assentament íber de [[Urci]] o Urke, ya referenciat per [[Plini el Vell]] en el seu ''Història natural'' i més tart per [[Pomponio Mela]] o [[Claudio Ptolomeu]]. Almeria va ser ocupada per [[Imperi romà|Roma]] durant la campanya de [[Luci Corneli Escipió Barbat|Escipió]] contra els [[cartaginés]] a finals del [[sigle III a. C.|sigle III a.C.]], rebent el nom de [[Portus Magnus (Almeria)|Portus Magnus]]. L'assentament va quedar enclavat en la [[Hispània Ulterior]], convertint-se en un dels ports més importants del sur de [[Hispània]], célebre entre els comerciants del [[Làcio]]. Durant este periodo es va enfortir el comerç en el restant del Mediterràneu, especialment el del ''garum'', trobant-se restants d'instalacions [[salina|salineres]] i de [[saladura]], aixina com útils de peixca i [[àmfora]]s, en la frontera marítima de la capital i en la plaja de Torregarcía.

Del seu [[Imperi romà|época romana]], per una atra part, són numerosos els restants ceràmics trobats en diverses excavacions, donant la possibilitat de que existira una població permanent en l'àrea hui ocupada per la urbs abans de la seua fundació en [[955]] i que evidencien certa importància peixquera i comercial. Hauria existit aixina que una menuda població marítima depenent de l'assentament íber de [[Urci]] o Urke, ya referenciat per [[Plini el Vell]] en el seu ''Història natural'' i més tart per [[Pomponio Mela]] o [[Claudio Ptolomeu]]. Almeria va ser ocupada per [[Imperi romà|Roma]] durant la campanya de [[Luci Corneli Escipió Barbat|Escipió]] contra els [[cartaginés]] a finals del [[sigle III a. C.|sigle III a.C.]], rebent el nom de [[Portus Magnus (Almeria)|Portus Magnus]]. L'assentament va quedar enclavat en la [[Hispània Ulterior]], convertint-se en un dels ports més importants del sur de [[Hispània]], célebre entre els comerciants del [[Làcio]]. Durant este periodo es va enfortir el comerç en el restant del Mediterràneu, especialment el del ''garum'', trobant-se restants d'instalacions [[salina|salineres]] i de [[saladura]], aixina com útils de peixca i [[àmfora]]s, en la frontera marítima de la capital i en la plaja de Torregarcía.

A partir dels sigles [[sigle III|III]] i [[sigle IV|IV]] es va intensificar l'ocupació del cerro de la *Alcazaba per part de [[vàndal]]s i [[visigot]]s. En esta tònica, varen continuar segons pareix els [[Imperi bizantí|bizantí]] que durant el [[sigle VI]] varen prendre [[*Urci]] i atres enclavaments del surest de la península. Sobre este últim varen mantindre el poder fins a la seua expulsió, en els anys [[600]]-[[610]] *dC, si be atres fonts afirmen que la conquista definitiva d'este assentament va ser posterior a l'any [[621]], regnant ya [[Suintila]]. Durant la seua breu presència, els bizantins varen excavar un pou en l'actual perímetro de la fortalea musulmana.

A partir dels sigles [[sigle III|III]] i [[sigle IV|IV]] es va intensificar l'ocupació del cerro de l'Alcassaba per part de [[vàndal]]s i [[visigot]]s. En esta tònica, varen continuar segons pareix els [[Imperi bizantí|bizantí]] que durant el [[sigle VI]] varen prendre [[Urci]] i atres enclavaments del surest de la península. Sobre este últim varen mantindre el poder fins a la seua expulsió, en els anys [[600]]-[[610]] d.C., si be atres fonts afirmen que la conquista definitiva d'este assentament va ser posterior a l'any [[621]], regnant ya [[Suintila]]. Durant la seua breu presència, els bizantins varen excavar un pou en l'actual perímetro de la fortalea musulmana.

{{Capitals de província}}

{{Capitals de província}}

[[Categoria:Almeria]]

[[Categoria:Almeria]]