Canvis

La '''història del Panamà''' s'ocupa de la llarga història de la regió de l'[[Istme de Panamà]] que es va desenrollar al sur de la regió centroamericana, des de les cultures [[precolombí|precolombines]], durant l'era colonial espanyola, en la seua independència i en l'actual estat de [[Panamà]].

L''''història del Panamà''' s'ocupa de la llarga història de la regió de l'[[Istme de Panamà]] que es va desenrollar al sur de la regió centroamericana, des de les cultures [[precolombí|precolombines]], durant l'era colonial espanyola, en la seua independència i en l'actual estat de [[Panamà]].

[[Archiu:Pm-map.png|thumb|300px|Ubicació de Panamà entre l'Oceà Pacífic (a baix) i el [[Mar del Carib]] (a dalt).]]

[[Archiu:Pm-map.png|thumb|300px|Ubicació de Panamà entre l'Oceà Pacífic (a baix) i el [[Mar del Carib]] (a dalt).]]

== Época precolonial ==

== Época precolonial ==

[[Archiu:PanamaPrecolPolychrome.jpg|thumb|140px|right|[[Art precolombí]] de Panamà.]]

[[Archiu:PanamaPrecolPolychrome.jpg|thumb|140px|right|[[Art precolombí]] de Panamà.]]

Fins al moment de l'arribada dels [[conquistadors espanyols]], es calcula la població d'indígenes de l'istme seria d'entre sis-cents mil fins a un milló i mig d'habitants. Van trobar diversos grans "regnes" ("cacicazgos") en la seua pròpia organisació política i militar, on una elit sacerdotal s'estructurava un govern [[teocràcia|teocràtic]] i representava la [[noblea]]. La resta de la població es dividia en nobles, militars, sacerdots, poble i esclaus.

Fins al moment de l'arribada dels [[conquistadors espanyols]], es calcula la població d'indígenes de l'istme seria d'entre sis-cents mil fins a un milló i mig d'habitants. Varen trobar diversos grans "regnes" ("cacicazgos") en la seua pròpia organisació política i militar, a on una elit sacerdotal s'estructurava un govern [[teocràcia|teocràtic]] i representava la [[noblea]]. El restant de la població es dividia en nobles, militars, sacerdots, poble i esclaus.

A l'àrea hui coneguda com a províncies centrals es distingien els reis Esquina, Urraca, Paris, Escoria, Natá i Chiru, a més d'altres pobles ya extints com els Chánguenas, Doraces i Zuríes. Els seus descendents estan representats pels actuals [[Ngäbe]]-Buglé-Guaymí, que ocupen les terres altes de [[Veraguas]], [[Chiriquí]] i [[Bocas del Toro]].

A l'àrea hui coneguda com a províncies centrals es distinguien els reis Esquina, Urraca, Paris, Escoria, Natá i Chiru, ademés d'atres pobles ya extints com els Chánguenas, Doraces i Zuríes. Els seus descendents estan representats pels actuals [[Ngäbe]]-Buglé-Guaymí, que ocupen les terres altes de [[Veraguas]], [[Chiriquí]] i [[Bocas del Toro]].

La cultura [[Kuna (ètnia)|Kuna]] va conseguir establir-se durant el [[segle XVI]] a la regió de Bayano i Darién en ser delmada la població original de l'àrea. A partir del [[segle XVIII]] l'àrea va ser ocupada per la cultura Chocoe, aparentment originària de l'actual departament del [[Chocó]] a la República de [[Colòmbia]]. Abans del segle XVIII, la regió del Darién estava habitada pels kunes i no chocoes. Probablement des del periodo [[precolombí]], els indígenes [[Emberá-Wounaan (ètnia)|emberà]] habitaren la part surest del Darién.

La cultura [[Kuna (ètnia)|Kuna]] va conseguir establir-se durant el [[sigle XVI]] en la regió de Bayano i Darién en ser delmada la població original de l'àrea. A partir del [[sigle XVIII]] l'àrea va ser ocupada per la cultura Chocoe, aparentment originària de l'actual departament del [[Chocó]] en la República de [[Colòmbia]]. Abans del sigle XVIII, la regió del Darién estava habitada pels kunes i no chocoes. Probablement des del periodo [[precolombí]], els indígenes [[Emberá-Wounaan (ètnia)|emberà]] habitaren la part surest del Darién.